Reportatge Tretzevents Reportatge Tretzevents

Roser Segimon
Roser Segimon

Dibuix de Roser

Mitjana (0 Vots)

Fa uns seixanta anys, els dies que feia bon temps, al balcó del principal de la Pedrera es podia veure i sentir l'Amaya i en Gonzalo, els dos guacamais de Roser Segimon, una senyora ja gran que havia conegut el senyor Gaudí.

Molt abans, quan tenia vint-i-dos anys, s'havia casat amb un home molt i molt ric que havia fet fortuna a Amèrica. Vivien entre París i Barcelona, en un ambient molt refinat, fins que el marit va morir. Quan ja feia dos anys que era vídua, i mentre s'estava en un balneari francès, Roser Segimon va conèixer el senyor Milà, un jove barceloní molt ben plantat però una mica fatxenda.

De segur que en va quedar enlluernada i que se'n va enamorar, perquè al cap de poc es van casar. Van viure en un pis de la Rambla de Barcelona fins que van encarregar a l’arquitecte Gaudí que els construís una casa de pisos en un xamfrà del passeig de Gràcia: volien viure al principal i llogar la resta de pisos, cosa molt habitual entre la gent rica del moment. Els diners que doña Rosario —tothom l’anomenava així— havia heretat del seu primer marit van fer-ho possible. Així és com es va començar a construir la Pedrera.

Es veu que la senyora Segimon, que tenia un caràcter bastant fort, no s’entenia gaire bé amb el famós arquitecte. Per exemple, la mestressa es va assabentar que en Gaudí volia fer les portes dels pisos de lloguer d'una fusta molt i molt bona; ella mateixa va fer aturar l'obra i va donar instruccions per tal que es canviés el material per un de molt més senzill.

També corre la brama que els propietaris van decidir fer una festa d'inauguració abans que en Gaudí hagués enllestit el terrat. L'endemà al matí, quan l’arquitecte va arribar a la casa, va fer pujar les ampolles de xampany fins al terrat per tal que, un cop esmicolades, s'utilitzessin per decorar les xemeneies amb aquell trencadís. Doña Rosario es va enrabiar d’allò més amb en Gaudí! Ara, al terrat de la Pedrera només se'n pot veure una, de xemeneia decorada amb vidre d'ampolla de xampany: l'única que els paletes van tenir temps de fer.

Quantes anècdotes i quants maldecaps! Sort en va tenir la senyora Segimon d'en Gonzalo i de l'Amaya, que li van fer tanta companyia i que l'ajudaven a calmar-se mentre els ensenyava un munt de paraules que ells repetien al balcó de formes ondulades.

Roser Segimon i Artells va néixer a Reus l’any 1873, en una família benestant.

Els diners de Roser Segimon van fer possible la construcció de la Pedrera o casa Milà, ja que el seu marit, Pere Milà, tenia una bona posició social però no tenia gaires diners.

Va viure al principal de la Pedrera fins al dia que va morir, el 27 de juny de 1964, ja vídua un altre cop.

Retrats de dones per Gemma Mulet

Il·lustració de Sònia Pulido

Font d'informació: Revista Tretzevents