Reportatge Tretzevents Reportatge Tretzevents

Curiositats esportives
Curiositats esportives

Curses de cargols a L'Àplec del cargol

Mitjana (0 Vots)

La Lluna té sis vegades menys gravetat que la Terra. Si juguéssim a bàsquet al nostre satèl·lit, la cistella hauria d’estar a divuit metres d’alçada i els jugadors saltarien setze metres. Quinsbots! Els àrbitres haurien de anar amb helicòpter!

A l’antiga Xina, el futbol es deia «cuju»: «cu» vol dir donar puntades amb el peu i «ju» vol dir pilota. En els aniversaris dels emperadors se solia organitzar un partit de futbol entre els equips de la cort. Es premiava els guanyadors i es castigava els perdedors fuetejant-los i, fins i tot, a vegades, els pintaven la cara de groc i de blanc per humiliar-los. Si es fes ara, quasi tots els jugadors anirien pintats!

La pilota de rugbi té forma de meló perquè la passada sigui més precisa, el bot dificulti agafar-la i el vent no en freni la trajectòria. El que no sabem és si la pilota té llavors a dins.

A Mongòlia, en temps de la dinastia Yuan, tant homes com dones eren aficionats a la lluita «jiaodi», que combinava força i habilitat. Marco Polo registrà en el seu llibre que una dona noble volia escollir marit en la competició de «jiaodi» i no va trobar l’home adequat, perquè ningú no va poder vèncer-la!

Els antics esportistes dels Jocs Olímpics corrien, saltaven i lluitaven nus. Diu la llegenda que ho feien amb eslips, fins que un corredor els va perdre durant una cursa i va continuar corrent despullat, i així va implantar la nova moda. Nike, Adidas i altres marques esportives van posar el crit al cel.

Els antics grecs concedien tanta importància als Jocs Olímpics que, durant les guerres, acordaven una treva de tres mesos, perquè els atletes poguessin viatjar fins a l’estadi d’Olímpia, competir i després tornar a la guerra. Quin premi més cruel per als atletes!

En hoquei sobre gel es pot agafar velocitats de seixanta quilòmetres l’hora. Però estigueu tranquils, als jugadors no els treuen punts del carnet de conduir.

De l’origen de la marató, en tenim dues versions, en què es barregen la història amb la llegenda.
Una. L’any 490 aC, l’exèrcit grec havia vençut els invasors perses a la plana de Marató i volien comunicar-ho a la polis grega. Filípides va recórrer aproximadament trenta-cinc quilòmetres per donar la notícia. Va córrer tan de pressa, que va caure esgotat dient: «Niké», el nom de la deessa de la victòria.

Dues. Filípides fou enviat cap a Esparta perquè demanés reforços militars i així poder aturar la invasió dels perses que avançaven cap a Marató. Va anar des d’Atenes fins a Esparta en dos dies i va recórrer dos-cents quaranta quilòmetres. Afortunadament per als corredors d’avui en dia, s’ha donat per bona la primera versió i s’ha fixat la distància de la cursa en 42,195 km.

Un lluitador de sumo, una lluita japonesa, pot arribar a pesar dos-cents vuitanta-quatre quilos. I un joquei de curses de cavalls, quarantavuit. Si un dia per error canviessin d’esport... Pobre joquei!, i pobre cavall!

A l’hotel més alt d’Europa, situat a Benidorm, els atletes pugen corrent els cinquanta-dos pisos. En total, nou-cents esglaons. Sempre guanya el que puja amb l’ascensor.

Cada mes de maig a la Terra ferma (Lleida) se celebra L’aplec del cargol. A més de menjar-ne un fotimer, fan curses en pistes adequades a aquest mol·luscos. No donen medalles, perquè els participants trigarien tot un dia per a pujar al podi.

En el Conveni de Ginebra 21.10.1950, es va aprovar que els presoners de guerra tinguessin la possibilitat de fer exercicis físics, esports i jocs. Tots el presos demanaven fer salt de perxa, ala delta, anar amb globus...

Un poble colombià dedicat a fabricar pilotes de futbol en vol fer la més grossa del món.Tindrà dos metres de diàmetre. Les porteries hauran de ser els Arcs de Triomf de cada ciutat.

Il·lustració : Daniel Boada

Font d'informació: Reportatge Tretzevents