Reportatge Tretzevents Reportatge Tretzevents

Anem a comprar!
Anem a comprar!

Mercat a la Xina

Mitjana (0 Vots)

Anar a comprar pot ser força entretingut. Anar de botiga en botiga, entrar a les botigues de queviures plenes de coses bones o als mercats amb les parades de fruita, verdura, carn i peix, veure el moviment als carrers i asseure's a descansar en una granja tot prenent una deliciosa xocolata calenta. Que bo! En molts llocs del món aquesta és una ocasió molt important, la gent no surt solament a comprar el que necessita, sinó que comprar és un acte social, un moment per a trobar-se amb els amics, assabentar-se de les últimes xafarderies i novetats, passejar i lluir la millor roba.

A casa falten fideus, sucre i ous? Anem a ca l'adroguer de la cantonada o al mercat del barri. També podem anar a un gran supermercat, d'aquells on hi ha de tot. O gairebé. Si vols comprar un ase o una vedella, resulta una mica més complicat... Però per a la gent que viu a San'a, la capital del Iemen, això no és cap problema: n'hi ha prou d'anar al basar de la ciutat vella i triar. Aquí, com a la majoria de països de l'Orient Mitjà o del nord d'Àfrica, el basar és el cor on batega la ciutat. Moltíssimes botigues petites, paradetes i venedors ambulants escampats en un laberint de carrerons sinuosos, on és fàcil perdre's si no els coneixes. Els productes s'agrupen per carrers: animals, verdures i fruites, estris per a la llar, roba, catifes, espècies, plantes i arrels guaridores. I els oficis es distribueixen per sectors: sabaters, sastres, fusters, etc. A l'hora de pagar comença un ritual que gairebé és el joc predilecte de la gent: el regateig. El venedor diu un preu i el comprador n'ofereix un altre. Aquest estira-i-arronsa continua fins que s'arriba a un acord i tots dos queden satisfets. Sense regateig no hi ha compra!

Les ciutats asiàtiques també tenen basars on hi ha un moviment intens i constant. Als mercats de la XIna, s'hi pot comprar qualsevol cosa, fins i tot espècies i herbes medicinals. Hi ha una gran quantitat i una gran diversitat d'aliments i fa l'efecte que pràcticament tot el que surt de la terra, de l'aire o de l'aigua és comestible: tota mena d'aus, peixos i mamífers, fruites i verdures que ni tan sols imaginem que existeixen, diferents varietats de tofu – una mena de flam fet amb pasta de soja – i, naturalment, arròs, molt arròs. Hi ha a més a més una infinitat de productes desconeguts i, molt sovint, ben estranys per a nosaltres, com banyes de cérvol, aletes de tauró, sargantanes seques i escorpins vius. Per a què deuen servir?

En algun llocs d'Àsia, on hi ha molts rius i canals, els "carrers" del mercat són d'aigua i les botigues són canoes! Són així a moltes regions de Tailàndia i de Myanmar, on la gent s'acosta a comprar el que porten els petits productors locals: flors, peix, llegums, fruites i vedures tot ben fresquet. Els artesans ofereixen objectes fets de palla, bambú i fusta. A l'hora del descans el millor és fer un saborós mos preparat en aquell mateix moment i beure un deliciós te calent. Però cal anar amb compte per no relliscar i deixar caure el cistell amb la compra a l'aigua.

A les petites ciutats i als pobles dels països de l'Àfrica  subsahariana, el dia de mercat és un dia de festa. Allà no hi ha una gran àrea on les botigues estiguin obertes cada dia, com els basars àrabs o asiàtics. Un cop per setmana, a la plaça principal – que acostuma a ser l'única del lloc – s'organitza un enrenou de gent que compra, que ven, que mira, que parla, que riu, que passeja. Hi ha els que viuen lluny i han de caminar diversos quilòmetres per comprar o dur els productes a vendre. Però l'esforç els compensa i és possible trobar tot el que cal per  a llar: aliments, estris per a la cuina, roba i sabates, cabres, ovelles, etc. Dones i homes s'esforcen en la roba que porten, els guarniments i els pentinats, especialment els solters. Potser trobim parella aquell dia... Els amics ho aprofiten per explicar les darreres novetats o la xafarderia més recent, mentre fumen amb pipa o prenen alguna beguda artesana feta de blat de moro, melca i mel. És com si el més important fos l'encontre social i no la compra o la venda. A la tarda la gent ja comença a esperar que arribi la propera setmana i, així un nou dia de mercat per a fer-hi festa.

Text i fotografies: Gerardo Ariel i Aída Maia

Font d'informació: Reportatge de la Revista Tretzevents