El torró i les neules El torró i les neules

Dues de les postres que no poden faltar aquest Nadal són les neules i els torrons. Vols saber més d'aquests dolços?

T'expliquem tres versions d'un mateix fet: la invenció del torró. Una primera llegenda diu que va ser un pastisser català qui va inventar el torró, l'any 1703. En aquella època, la pesta assolia la ciutat de Barcelona. Es va convocar un concurs de pastissos que poguessin aguantar i conservar-se molt de temps sense fer-se malbé (llavors no hi havia neveres). El guanyador va el ser el pastisser Pau Turró, que va inventar una massa de massapà amb els ingredients que tenia: ametlles, sucre i mel...

També hi ha la creença que van ser els àrabs de la península ibèrica, de gran tradició rebostera. El torró es menja al Nadal perquè abans era un producte complementari del cicle agrari. Es feia a les cases de la gent, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre perquè era quan ja s'havien recol·lectat les matèries primeres per a elaborar el torró (ametlles, sucre i mel). Però ara, es pot consumir durant la resta de l'any, de fet el mengen molts esportistes per la gran energia que aporten els fruits secs!

Segons la tercera versió foren els veïns d'un poble valencià que s'ha fet mundialment famós, Xixona, els qui en tingueren la idea per allà al segle XVI, en una freda nit d'hivern després d'haver passat el dia collint fruita. Sobre el nucli de fruites naturals amb una forta aportació calòrica —ametlles i mel—, crearen un producte que els permetia anar superant el fred. Aviat altres poblacions properes, com Alacant, els imitaren i sorgiren noves varietats de torró, com el d'Alacant: el més dur i que, si un no vigila, genera més feina... als dentistes! 

D'aquesta manera tenim tres respostes que són molt lògiques però no sabem del tot cert quin és l'origen exacte d'aquests dolços tan bons.

Es creu que la creadora de les neules va ser una monja que va enrotllar una hòstia, heu de saber que antigament eren molt grans: 15 centímetres de diàmetre. Es van anar millorant fent-les cruixents i si bé es pensa que l'any 1168 ja hi havia, queda constància escrita al segle XIII quan Jaume I les ofereix en un dinar de Nadal, a més de començar a aparèixer a lletres de nadales medievals.

Es menjaven sucades en algun tipus de vi per Nadal i també per Carnestoltes.

Vés a l'especial de Nadal

Vés a l'apartat de saber més.