Planta : La Vinya

Etimologia del nom: Vitis vinifera

És una planta de la família Vitaceae originària de la zona del Caucas i l'Orient Pròxim i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions. El nom comú que rep en català és vinya, si bé també s'anomena cep quan ens referim a la planta cultivada en forma baixa, o parra, quan ens referim a la mateixa planta cultivada en forma alta.

Aquesta és l'única espècie apta per fer vi, hi ha d'altres espècies que fan raïm però originen vins de baixa qualitat o desagradables al gust o a l’olfacte.

A les terres catalanes es conrea en vinyes o vinyars l'espècie Vitis vinifera per a obtenir-ne raïm.

Floració : A finals de maig o principis de juny apareixen els embrions de les flors i la floració es produirà en ple mes de juny. Les flors, blanques i minúscules, s’obren, esperant ser pol·linitzades pel vent i els insectes. Una vegada la flor és pol·linitzada, es començarà a desenvolupar el gra de raïm. Es denomina a aquest fenomen “quallat”, amb la transformació de la flor en fruit. El quallat es completarà en 2 o 3 setmanes després de la floració.

Climatologia : La vitis vinifera és una planta autòctona de la Mediterrània on fa més de 5.000 anys que es cultiva. El clima mediterrani o el clima mediterrani continentalitzat són els més adequats per la vinya: exposició al sol, pluja estacional, poca humitat, poc vent i absència de gelades.

A on es cultiva : El seu cultiu es va iniciar en el Neolític i es va ser estenent a la resta d'Europa des d'on va arribar al continent americà. Actualment el principal continent productor és Europa.

És una planta arbustiva amb fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols.

Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament. En les vinyes tradicionals o en vas es deixen quatre branques principals, molt curtes, d'on surten les vergues; en les vinyes emparrades, que permeten fer la verema a màquina, se'n deixen dues.;

El fruit, el raïm, és madur de la darreria d'agost fins al novembre

De raïm n'hi ha de blanc o de negre segons la pigmentació de la pell, que és el que determinarà el color del vi.

El agrupaments de pocs grans de raïm, molts menys que no en tenen els raïms pròpiament dits, s'anomenen gotims, carrolls o carrassos 

Fruit : El Raïm

Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per un espigall de fruits en baia, els grans de raïm.

En l'actualitat Europa és el principal continent productor, amb la meitat de la producció mundial de raïm. Li segueix Àsia. Les zones que menys raïm conreen són Àfrica i Oceania.

Varietats , aspecte i gust: Els grans poden ser de diversos colors (blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre), integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors.

El sabor del raïm també és diferent d’una varietat a una altra i el seu poder nutritiu és considerable.

Ric en: El raïm és una fruita que sobretot aporta glúcids, glucosa i fructosa, però també és notable l'aportació de vitamines, en especial A, B C, i oligoelements com potassi, fòsfor o calci.

Història : L'origen del costum actual de prendre raïm per cap d'any estaria l'any 1909 sembla que la collita de raïm d'aquell va ser molt abundant i uns pagesos del sud del País Valencià van decidir regalar l'excedent a la població tot dient que menjar-ne per cap d'any portaria bona sort l'any següent.

Antigament era un símbol de fecunditat, per aquest motiu es trobaven penjolls i ofrenes en forma de raïm als casaments.

Com te'l pots menjar

• Raïm en fresc
• Raïm en sec (panses)
• Vi
• Vinagre
• Gelats i confitures
• Most
• Begudes a base de raïm
• Alcohol destil·lat a partir de la brisa
• Pinsos per alimentació dels animals a partir de la brisa
• Àcid tàrtric  destinat al sector agro-alimentari
• Oli de llavors de raïm
• Retinol a partir de les llavors

CUINA

Bombons de raïm i xocolata

Ingredients:

Per a 4 persones:

• 40 g de raïm moscatell
• 200 g de cobertura de xocolata negra
• 200 g de cobertura de xocolata amb llet
• 200 g de xocolata blanca
• 50 g d'oli vegetal (d'ametlla, d'avellana o de sèsam)
• 20 escuradents llargs

Per arrebossar:

• 150 g de palets d'ametlla torrada
• granet d'avellana
• llavors de gira-sol i de carabassa
• sèsam
• cereals
• fruita seca

Preparació:

1.Per començar, punxeu el raïm amb els escuradents i congeleu-los unes 4 hores.

2.Mentrestant, poseu els tres tipus de xocolata en 3 bols de vidre, per separat, i escalfeu-los al microones uns 5 minuts, a 600 Watts.

3.Un cop desfetes les xocolates, escampeu-ne una per damunt del marbre, per tal de refredar-la, i aneu-la movent amb una espàtula. Quan la noteu freda als llavis, torneu-la al bol de vidre i repetiu el procés amb les altres xocolates.

4.Quan veieu que s'estan espessint, i sense deixar que se solidifiquin del tot, ràpidament afegiu l'oli a cadascun dels 3 bols i remeneu-ho amb unes varetes.

5.Quan els raïms ja siguin ben gelats banyeu-ne alguns amb la cobertura negra i arrebosseu-los amb els palets d'ametlla. Després, banyeu-ne alguns en xocolata amb llet i altres en xocolata blanca i arrebosseu-los amb altres cereals, fruita seca, llavors...

6.I ja per acabar, serviu els bombons variats, sense els escuradents.