El Lleó i la mona
EL LLEÓ I LA MONA
Un lleó molt ben plantat
Vol presumir de crinera
I busca una perruquera
Perquè té el pèl embullat.
Qui serà, qui no serà,
Que el sabrà pentinar amb traça?
Ho diu a tot cuc que passa
I ningú no ho vol provar.
A la fi s’ha decidit
Una moneta eixerida
Que, tot jugant-s’hi la vida,
El deixa net i polit.
Queda content, el lleó;
I amb un rugit l’acomiada;
Ella se sent prou pagada
I fuig per l’altre cantó!
Joana Raspall Versos Amics. Edicions Abadia de Montserrat
A les biblioteques trobaràs Jordi Tonietti
Més cançons de Jordi Tonietti: