Els Cérvols sagrats

Al sud de l’illa de Honshu, a Nara (la que es coneix com una de les ciutats més maques del Japó), viu una espècie de cérvols, els sika, que, com les vaques sagrades a l’Índia viuen lliures en un enorme parc natural ple de cirerers (arbre nacional japonès) i de temples de fusta.

En aquest espai idíl·lic, prop d’un miler de cérvols del temple de Kasuga, santuari sionista famós per les seves innumerables llums de pedra i bronze,s’han convertit en una de les atraccions principals dels turistes que visiten la capital.

Els cérvols van ser considerats sagrats durant molts segles, des de què farà així com mil anys, Nara va prendre com a patró de la ciutat al deu Takemikazuchi, senyor del tro, representat assegut sobre un gran cérvol blanc. A partir d’aquell moment el cérvol va adquirir la categoria de sagrat, ja que acompanyava aquesta important deïtat, i considerat protector de la natura. Ja en època moderna, amb la Constitució de 1947, van perdre, al mateix temps que l’emperador del Japó, el rang de sagrats, però se’ls va distingir amb l’alt estatus de tresor nacional.

Els sika són uns cérvols de mida mitjana i cornamenta molt desenvolupada. Els seu pelatge és curt i de color vermellós, amb la panxa de color més claret i saltejat per taques blanques per tot el cos, poc visibles a la varietat que habita a Honshu

Era habitual en tot el continent asiàtic, però ara es troba en seriós perill d’extinció en tot arreu, excepte, és clar, al Japó.

Bambi : el conte i la pel·lícula

Poema del cérvol

Des de casa un cervató
mirava pel finestró.

(segueix la cançó)