A la Nedadora trobaràs, adolescents, professors, solitud, incomprensió, assetjament... Un còctel magníficament equilibrat per un autor que connecta amb el lector jove, com pocs ho fan.

La vida és prendre decisions i arriscar-se.

La Jane s'adona, estant de vacances, que a pocs metres del món de luxe on ella es troba passant l'estiu, hi ha camps de refugiats plens a vessar de persones visquent de manera indigna, nens famolencs i malalts desatesos. Un contrast esperpèntic.

Les màfies que s'aprofiten de les necessitats més primàries dels refugiats, els abusos als que es veuen sotmesos, la poca honorabilitat d'alguns cossos policials i el sentit de l'honor i la solidaritat que neix a nivell individual i que, en ocasions, pot tenir més força i reeixir millor que un exèrcit sencer.

VIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura

Per a joves lectors.

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

L’autor ha aconseguit crear un nou personatge inoblidable, que coneixem des de que és un nadó que creua el mar, en braços de la seva mare, amb el desig d’arribar al paradís.

El viatge llarg, dur i ple de perills acaba amb la vida de la dona i deixa la petita Kambirí en mans d’un metge de Lampedusa que decideix adoptar-la.

L'autor aconsegueix transmetre una sensació de desassossec en la narració del viatge en pastera, un malestar emotiu que s'intensifica quan connectes la ficció que estàs llegint amb els malaurats viatges que es produeixen tan sovint al nostre mar Mediterrani.

En Lluís és capaç de dibuixar amb paraules, imatges d’una força sorprenent.

Kambirí és un relat agredolç carregat d’afecte i solidaritat, però que alhora mostra el despòtic abús que contínuament es produeix amb els migrants desesperats per fugir de guerres i misèria, que afronten un viatge ple d’incerteses que massa sovint té un tràgic final. Però també dona a conèixer persones meravelloses com el doctor Salviati i un grup d’habitants de l’illa de Lampedusa que acullen a la Kambirí amb un immens amor desinteressat. 

Lluís Prats (Terrassa 1966). Va estudiar Història de l'Art i Arqueologia a la UAB i a la UdG, >i durant uns anys es va dedicar a la investigació i a la docència.  Ha escrit assaig, llibres d'art, novel·la històrica, i més d'una dotzena de novel·les infantils i juvenils traduïdes a varis idiomes, d’entre les quals destaca Hachiko, el gos que esperava (La Galera, 2015), per la qual va rebre el premi Josep M. Folch i Torres i Merrick, la veritable i meravellosa història de l’home elefant.

Per a joves lectors.

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar.

Una poderosa història, ambientada al Pròxim Orient, que mostra com la guerra, la religió, l’odi i la venjança destrueixen vides innocents convertint-los en màrtirs. Quan l’Ahmed plora, el seu germà Aziz també ho fa i, quan l’Ahmed riu, el seu germà Aziz també riu. Ambdós ho comparteixen tot en un petit territori del Pròxim Orient. Però un dia un obús esberla el cel i separa les persones, germans i sentiments. Des d’aleshores, la guerra serà el teló de fons en la vida d’aquests germans.

Aquesta és una lectura dura, gens amable que requereix un lector amb un mínim de maduresa. Demana pauses en determinats moments, per pair el que estàs llegint i exigeix una lectura reflexiva.  Molts interrogants, molts dubtes i inquietuds es plantegen de forma natural amb aquest llibre, fet que el converteix en una lectura molt recomanable per realitzar als instituts, al meu criteri, no abans de de 3r d’ESO.

Es tracta d'una ficció que podria ser perfectament real, en un altre lloc i moment.

Per a joves lectors.

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar.

Avui recomano una lectura sensacional, una passejada per més de 100 anys d'història, com una càpsula del temps, engalanada amb unes il·lustracions precioses, un nou títol que segueix fent justícia a la col·lecció Petites joies per a grans lectors.

Qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d’una vida millor? Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen. 

Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

La Maleta és una col·lecció d'instantànies magníficament ben trenades, que confeccionen un relat preciós que esdevé interessantíssim viatge en el temps. La Gran Guerra i la Guerra Civil, dos períodes tràgics de la nostra història, capturats a la perfecció per l’autora, amb una increïble brevetat.

A mesura que avancem en la lectura, veiem com la maleta, protagonista indiscutible de la història, evoluciona segons les necessitats de cada moment i del propietari, a les mans del qual es troba, sempre interessant i, per descomptat, funcional. Ara bé, el seu destí al camp de refugiats és dels més dolços, doncs esdevé bressol per un nadó, un recer d'escalfor en un espai inhòspit.

L'autora Núria Parera Ciuró va néixer a Barcelona el 1972. És llicenciada en Ciències de la Informació i s’ha format com a escriptora a l’Obrador de la Sala Beckett, a Barcelona.

A partir d'11 anys.

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Els peus del general no suportaven la duresa de les botes militars. Així, que li va encarregar a un sabater unes a mida de la millor pell que tenia, la pell d’un rinoceront africà. I se n’anà cap a la guerra, que era la seva feina. Però als soldats que tenia sota el seu comandament no els agradava la guerra. A les botes del general, que podien ensumar, sentir i pensar, tampoc. Un bon dia, els soldats van començar a córrer i el van deixar tot sol. Gairebé és capturat per l’enemic si no arriba a ser perquè les seves botes van començar a córrer amb la rapidesa d’un rinoceront i només es va aturar quan ja eren lluny de la guerra.

Aquest conte és una crida en clau d’humor a la pau. I és que mai no és tard per celebrar la vida. Escrit per Elisa Ramon, il·lustrat per Francesc Rovira.

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per Núria Cañadas de la Biblioteca de Viladecans.

Explicar una vivència crua i fer-ho des de la delicadesa -insinuant més que no pas mostrant- no és una tasca fàcil. La història que ens presenta Élisabeth Brami i que tan genialment il·lustra Bernard Jeunet ho aconsegueix amb escreix.

El protagonista és l’Elies, un nen jueu de set anys que ha d’abandonar el seu país i la seva família per culpa de la persecució nazi. L’acompanyem en el seu periple en una casa d’acollida a França, constatant que la maldat no té límits, però que les petites espurnes de bondat són les que, al final, mantenen el món girant. Ens narra la història el propi protagonista i és des de la seva mirada innocent que podem copsar la crueltat d’un moment històric que tot i que ens pugui semblar llunyà en el temps, resulta que no ho és tant.

El tractament gràfic, amb il·lustracions que incorporen imatges reals d’alguns objectes quotidians, aconsegueix un gran impacte emocional.

Un àlbum il·lustrat que convida a la lectura compartida entre infants i adults, i que fa aflorar reflexions molt necessàries.

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per Anna Cabeza de la Biblioteca del Nord de Sabadell

 

De nou, Ximo Abadia, ens mostra l’horror de les guerres amb un àlbum il·lustrat d’una forma magistral on amb l’ús dels colors i la narrativa visual crea una història que, malauradament, és més actual del que pensem. Les mentides, el poder, l’ús de les paraules, la violència i el patiment innecessari. Una petita obra d’art.

Adequat de 9 a 10 anys.

Recomanat per Jordi Bosch Canalias de la Biblioteca del Sud de Sabadell.

Aquest àlbum és un cant a l’esperança i a la fortalesa de l'ésser humà. Quan sembla que tot està perdut, que ja no queda res després d’un conflicte bèl·lic, el tendre somriure d’uns infants, ens emociona i recorda que sempre hi ha alguna cosa que ens fa lluitar per viure i començar de nou...

Adequat de 9 a 10 anys.

Recomanat per Mercè Bercero de la Biblioteca de Viladecans

Podries és un poema il·lustrat, que parla dels refugiats.

T'has parat mai a pensar que el color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot plegat no és més que una simple coincidència?

Que tot podria ser diferent si haguéssis nascut en un altre lloc?

Podries viure millor o pitjor, podries ser més o menys feliç del que ets, però tot i així, seguiries sent el mateix. Una persona.

Podries és una preciosa poesia de Joana Raspall publicada l’any 1998 dins el recull Com el plomissol.

Malgrat la distància en el temps, el tema que toca és tristament actual. Els refugiats. Tots aquests nens i nenes que han hagut de deixar enrere les seves cases forçosament. I encara més enllà, parla de la casualitat, del destí, de la felicitat i de la solidaritat. Aquests valors que tanta falta fan avui dia. I com sempre, la gran virtut de l’enyorada la poetessa, ho sabia fer amb un llenguatge senzill i proper, entenedor i bonic.

Les il·lustracions de l’Ignasi, treballades amb la tècnica de la serigrafia, són d’una bellesa plàstica exquisida. El seu domini de les ombres em meravella. L’expressivitat de la qual aconsegueix dotar els personatges, tant en l’alegria com en la por, és sensacional.

Un àlbum ple de color, que ha sabut copsar el to d’aquests versos tan especials i que es presenta en una edició magnífica que el converteix, en un títol ideal per regalar, però sobretot, en un llibre per llegir, compartir i conversar plegats, petits i grans.

Adequat de 9 a 10 anys

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Bib. Ernest Lluch Martín de Vilassar de Mar.

Avi, tú vas fer la guerra? Li pregunta en Llorencet, que un dia a la setmana visita al seu avi Llorenç. No li havia parlat mai, però avui ha decidit que el seu net és prou gran i ja pot explicar-li la història de la seva família en aquells temps tan difícils.

Vivien a Llegur d’Empordà, el seu pare era l’alcalde. La vida era feliç, fins el 18 de Juliol de 1936. Con tants d’altres, van haver d’emigrar a França. Només van arribar fins el camp d’Argelès. Després d’un temps, la seva mare i ell van tornar al seu poble. Però res era igual, les classes eren en castellà i ser “fill de rojo” no era gens fàcil. I van conèixer de prop la por, la gana, la mort.

Aquest àlbum pertany a la col·lecció “La guerra dels grans”, que està formada per relats inspirats en històries reals d’homes i dones que van viure la guerra quan eren infants i no acabaven d’entendre el sentit de tot plegat.

Text escrit per Joan Portell, amb les colpidores il·lustracions d’Ignasi Blanch.  

Adequat de 9 a 10 anys.

Recomanat per Núria Cañadas de la Bib. de Viladecans.

En Moussa té dos fils que arrosseguen el seu tren ple de passatgers. En una punta hi troba l'avi que explica històries, i a l'altre els petons de la mare que el protegeix dels perills. El seu germà, en canvi, va seguir un altre fil que el va portar darrera les muntanyes. Però ell no en vol saber res d'aquest altre camí.

La senzillesa del joc d'en Moussa, la senzillesa de la seva vida, no amaga la complexitat d'un nen que només vol jugar, aprendre i sentir-se estimat.

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per Marta Quer Rodríguez de la Biblioteca Can Baratau de Tiana per a la "Guia dels Drets dels Infants".

En Roc és un nen que viu en una escala de veïns força curiosos. Els pares d’en Roc viatgen a l’Índia i el deixen uns dies a casa el veí de la planta baixa, en Nicolau. Els veïns estan esvalotats. De fa uns dies se senten sorolls estranys i desapareixen coses d’alguns pisos. El Rogeli, el veí del primer, vol avisar la policia. La Rúcula, la del segon, creu que és cosa de fantasmes, mentre la Petúnia, que viu al pis de dalt, segueix immersa en el seu món de plantes. Mentrestant, a la platja, hi apareixen els cossos d’un naufragi. En Nicolau, amb l’ajuda d’en Roc, decideix pujar a les golfes a investigar quina una n’està passant.

Et trobes al davant d'una història bonica d’amistat i solidaritat, una manera senzilla i entenedora de parlar dels refugiats amb nens i nenes i, a més, amb la magnífica prosa, sempre dolça i exquisida, d’Eulàlia Canal.

I no podem obviar les il·lustracions d’Elena Ferrándiz que ha donat vida als personatges amb una col·lecció d’imatges dolces i evocadores, que amb gran senzillesa aconsegueixen transmetre l’expressivitat necessària.

Eulàlia Canal Iglésias (Granollers, 1963) és escriptora i psicòloga, autora d’una bona colla de llibres de literatura infantil i juvenil, com ara Un petó de mandarina i Un somni dins el mitjó. és una reconeguda autora de literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. 

Elena Ferrándiz Rueda va estudiar belles arts a la Universitat de Sevilla i des de llavors ha treballat com a il·lustradora per a nombroses editorials i publicacions. 

Adequat de 11 a 12 anys.

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar.

El viatge, és un preciós àlbum il·lustrat, delicat i corprenedor. El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra per a poder formar una nova llar. Una faula que és també una història real, són moltes històries reals, les imatges de les quals aconsegueixen acostar i ajuden a comprendre allò inimaginable. Els ulls d'un nen ens guien a través de la foscor en la cerca dels colors d'un futur millor.

Aquest llibre mostra com una família, tan normal com la nostra, que viu en una casa, que fa excursions a la platja, que llegeix, etc. es troba tot d'un plegat, amb una guerra que els ho arrabassa tot, la casa, les coses, fins i tot, al pare. Davant d'aquest daltabaix la mare no veu altra solució que fer el cor fort i marxar lluny, a un altre país amb l'esperança de recuperar la seguretat perduda. No serà un viatge senzill, ni plaent, sinó tot al contrari, complicat i ple d'esculls, que malgrat tot, no aconsegueixen derrocar la força de voluntat d'una mare, decidida a tirar endavant el que queda de la seva família, hi ha una doble pàgina brutal, que mostra com aquesta mare que fa l'impossible per assolir un futur millor per als seus fills, espera a que aquests dormin per donar sortida a la pròpia por, veiem com la il·lustració mostra una cosa (el que sent la mare) mentre el text transmet la sensació dels nens. 

Les paraules magníficament escollides per narrar la història, són senzilles, clares i entenedores. És en les il·lustracions, on hi ha una major complexitat i poden donar-se diferents nivells de lectura, l'ús del color i el joc de les dimensions estableixen metàfores visuals molt efectives que sorprenen i captiven, les pàgines transmeten angoixa i esperança en un treball excel·lent i commovedor.

Francesca Sanna (Sardenya) és una il·lustradora i dissenyadora gràfica italiana que actualment resideix a Suïssa. El viatge, publicat a Anglaterra inicialment, suposa el seu debut en el camp de la il·lustració i gràcies a ell va obtenir la prestigiosa Medalla d'Or de la Societat d'Il·lustradors de Nova York i el Premi Llibreter.

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar.

Fa molt de temps, tots els elefants eren blancs o negres, aviat es van començar a odiar i la guerra va esclatar.

Un llibre que narra de forma molt senzilla la guerra i la falta d'entesa entre les persones. Deixa un final obert que facilita l'intercanvi d'opinions amb els petits lectors. L'autor és molt conegut per ser l'autor del personatge Elmer. En aquest llibre se'ns presenta novament històries d'elefants, tot i que no surt aquest personatge.

Més informació

Adequat de 6 a 8 anys

Recomanat per Núria Ojalvo Leonat de la Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera

Premi Vaixell de Vapor 2010 a Itàlia.

Sota l'eix vertebrador d'unes maletes deixades a l'avant-sala de la cambra de gas, se'ns presenten quatre històries de nens jueus de diversos llocs d' Europa, deportats a Auschwitz ; Així doncs, tenim la història d'en Carlo d'Itàlia. Fill de ferroviari,i enamorat dels trens, veurà com la seva vida canvia pel simple fet de ser jueu... a Hanah i Jacob germans que són separats quan s'emporten al noi, que és deficient mental a un hospital i no és tornaran a veure mai més... L'Emeline de França que es salva de la deportació per un acte de rebeldia . En Dawid Polonia (11 anys) i en Piotr (8 anys ) que encara que inicialment sobreviuen a la mort dels seus pares al gueto seran traïts per algú molt proper.

Un llibre que dona a conèixer l'horror de l'holocaust, però no ho fa explicant les atrocitats del camp de concentració, sinó que mostra com va canviant la situació dels jueus i l'actitud de la societat en general respecte a aquest fet.

Una història colpidora que no et deixarà indiferent i que et farà reflexionar sobre el que va passar i com va passar.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Montse Fàbregas Dachs. Bib. Joan Triadú de Vic

Escriure un llibre infantil que traspassi barreres generacionals  és feina complexa. David Cirici ho aconsegueix amb aquest llibre que agrada per igual a infants i adults.

Un bombardeig destrueix la casa on viu el gos Molsa i no troba senyals de vida. A partir d'aquí  iniciarà un nou camí cap a la supervivència i la recerca dels seus amos.

A través de la mirada d'un gos, Cirici ens descriu amb gran autenticitat  la cruesa de les guerres. Hi ho fa a través d'una història ben teixida,  creïble, dura però esperançadora i amb un final feliç sense sensibleria.

Si voleu comprovar el que us he dit haureu de llegir Molsa , jo us puc assegurar que no us arrepentireu.

Bloc de l'autor.

Bloc de l'obra.

Ressenya a Faristol.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Montse Fàbregas Dachs de la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

El Tavi s'enamora de la Vanina el primer dia de classe. La Vanina, és una nena estrangera que ha fugit amb la seva família d'un país que està en guerra, i a on encara hi ha el seu pare. En Tavi, li vol confessar el seu amor però no s'atreveix, la seva timidesa, les seves inseguretats i una banda de nois que li barren el pas, són obstacles insalvables. Finalment la voluntat d'ajudar a la Vanina li donarà forces per fer front a tots aquest obstacles.

Una història molt actual amb les que els nens s'hi poden identificar fàcilment. El llenguatge directe, fresc i juvenil,i les pinzellades d'humor contribueixen a llegir-lo amb fluïdesa d'una tirada. Una història d'amor però sobretot d'amistat,companyerisme i superació personal.

Premi Barcanova de literatura Infantil i Juvenil 2006.

Blog de l'autora.

Descarrega't el conte a eBiblio.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Montserrat Fàbregas Dachs de la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

A l’inici de la Primera Guerra Mundial Gran Bretanya va enviar més d’un milió de cavalls als països en guerra del continent. Aquest fet real és el punt de partida de la novel·la. L’Albert, un jove d’una granja, veu impotent com els soldats s’emporten el seu estimat cavall. Albert li jura que farà tot el possible per recuperar-lo i efectivament, quan arriba l’edat de ser allistat, marxa al front amb el ferm propòsit de reunir-se amb ell.

El punt fort del llibre és que Joey, el cavall, és el narrador i és a través dels seus ulls que coneixem totes les seves peripècies durant les batalles. Soledat, supervivència, amistat, són presents des de la primera a la darrera pàgina. La mirada neutral del cavall subratlla l’absurditat de la guerra i és tota una lliçó.

L’any 2011 el director Steven Spilberg va fer una versió cinematogràfica d’aquest relat: War horse.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Glòria Gorchs Portero de la Bib. Roca Umbert de Granollers

La ciutat i la vida quotidiana de la Tinka han canviat d'ençà que ha començat la guerra. Tothom té por, viuen la mort de ben a prop, l'hivern sembla més fred i costa trobar menjar a la ciutat assetjada. Amb tot, la Tinka i en Branko busquen espais de joc i motius d'esperança per viure fins que s'acabi la guerra. 

Adequat d'11 a 12 anys.

Aquesta és la història d'una nena que acaba d'arribar del Marroc i ha d'integrar-se a un nou país, amb una cultura i costums ben diferents, un clam contra la xenofòbia.

La Malika fa poc que ha arribat a Catalunya amb la seva mare i els seus germans per reunir-se amb el seu pare. Troba a faltar a la seva àvia i escriu en un blog tot el que li passa i les impressions que té d'aquesta cultura que és tan diferent de la seva. Amb tot, la Malika està decidida que la seva àvia pugui viure amb ells i per això pensa fórmules imaginatives per fer-la venir. Ho aconseguirà?

De la mà de la jove protagonista els lectors descobriran que coses tan habituals per aquells que hem nascut aquí poden resultar un autèntic xoc per als nouvinguts d'alguns països; La quantitat de vehicles que circulen per els nostres carrers amb el conseqüent soroll, les campanes dels campanars. També ens parla de l'enyorança que la Malika sent, les olors i els menjars són tan diferents! I no només això, la manera de vestir o els mateixos mercats criden força la seva atenció.

La narració es presenta en format de blog, els capítols curts representen les entrades que ens transmeten les vivències de la nena.

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Sílvia Cantos Bastida Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar.