La música en el cinema

El cinema és una disciplina artística multidisciplinar, és a dir, és necessari que molts professionals d’àmbits del coneixement diferents col·laborin per elaborar-la. Només hem de fixar-nos en els crèdits finals de les pel·lícules per donar-nos compte de la complexitat que suposa crear-ne una. Així per sobre, podem destacar disciplines presents com la literatura en el guió, la fotografia en la imatge o la música en la banda sonora.

En la història del cinema, la música la trobem des dels seus orígens, molt abans que el so en els diàlegs. En l’època en què el cinema era mut, les projeccions dels films s’acompanyaven de música en directe, normalment un piano que es tocava mentre es projectava la filmació. Ben és cert que el seu objectiu no era acompanyar les imatges, sinó dissimular el soroll que feien les bobines al girar.

Amb el pas del temps, la música en les pel·lícules ha anat adquirint més i més importància i ha diversificat la seva missió en la trama, creant atmosfera i acompanyant l’acció de la història, reforçant i intensificant els sentiments que tenim vers el que veiem (por en una escena de terror, tristesa en un drama, tendresa en un romanç, curiositat en una policíaca, tensió en un misteri...).

El seu protagonisme troba el seu reflex en els grans premis del cinema. Tant els Oscar com els Goya tenen han reservat quatre i tres categories, respectivament, per la música: Millor Cançó original, Millor banda sonora original, Millor so, Millor edició de so.

Ves a l'especial del centenari del naixement d'Elmer Bernstein>>