Observem el cel i ments curioses

Observem el cel

Podem contemplar el cel tant de dia com de nit. De dia només veiem el sol si no està ocult pels núvols. Però a vegades també podem observar la Lluna i fins i tot Venus o Mercuri. Cada dia quan el sol es pon més enllà de l’horitzó, els últims raigs acoloreixen el cel de colors ataronjats. Amb l’arribada de la nit el cel s’enfosqueix i hi podem observar milers d’estels. Heu saber que els estels que veiem a la primavera no són els mateixos que veiem a l’estiu, a la tardor o a l’hivern.

Ments curioses

Des de l’antiguitat l’ésser humà observa el cel per poder donar resposta a preguntes com:  Què són els estels? Per quin motiu es produeixen les sortides i les postes de sol? Què són els eclipsis? Com és que hi ha diverses estacions durant l’any?... Algunes d’aquestes preguntes van trigar molt de temps a obtenir resposta.  L’astronomia és la ciència que ens permet donar resposta a totes aquestes preguntes i les persones que estudien els estels, els satèl·lits, els planetes... són els astrònoms.

A les biblioteques trobaràs

A la xarxa Municipal de biblioteques trobaràs diversos llibres que parlen del cel i dels seus components:

 

Poema

El cel és de tothom 

Algun espavilat
que m’expliqui aquest secret:
el cel és de tots els ulls,
de cada ull és el cel sencer.

És vostre quan el mireu.
És del vell, del galifardeu,
del rei, del verdulaire,
del poeta, l’escombriaire.

No hi ha pobre tan pobre
que no en sigui el senyor.
El conill esporuguit
en té tant com el lleó.

El cel és de tots els ulls,
i cada ull, si ho vol,
s’emporta tota la lluna.
estels fugaços i el sol.

Cada ull s’endú un cosa,
però no falta mai res:
pots ser l’últim a mirar el cel,
que no brillarà menys.

Per tant, expliqueu-me,
en prosa o en vers
, com és que de cel n’hi ha un
i la Terra és tota a trossets.

GIANNI RODARI

550 anys del naixement de Copèrnic