Un sol de justícia, una calavera rostida pel sol i uns arbustos que passen rodant vertiginosament al costat dels nostres peus. Dos home es miren fixament als ulls, només separats per un rierol, un indi i un vaquer, esperen a aquella senyal invisible que marqui l’inici del duel, avocat a un final fatídic. Es llavors quan mil i un contratemps retarden els seus plans: un ocell damunt el revòlver del vaquer i més tard fa caca al seu barret; un núvol de formes capritxoses els enreda en un diàleg de sords, els soroll d’una locomotora els impedeix momentàniament que s’escoltin; els cavalls es neguitegen i prefereixen mantenir un idil·li pel seu compte; un gros biso far fugir al vaquer, que acaba refugiant-se ... a braços del seu rival. Passen les hores, el sol desapareix sobre els dos protagonistes i ....