Louis Braille va ser un inventor francès que va viure a la primera meitat del segle XIX. Un accident li va fer perdre tota la visió d'un ull. Només tenia 3 anys. Passaria molt poc temps més i es quedaria totalment cec.

Quan tenia deu anys els seus pares el van portar a una escola de París molt avançada que es dedicava exclusivament a ensenyar a infants que patien aquest problema. L'educació es feia amb mètodes que es recolçaven en l'apartat oral.

En aquell temps el fundador de l'escola estava desenvolupant un sistema de lectura tàctil amb punts en relleu que volia utilitzar per poder llegir. Aquest fet juntament amb una visita de l'exèrcit on es va anunciar que aquest cos disposava d'un sistema de lectura nocturna (que donava bons resultats) va inspirar al jove Braille que amb només 13 anys va simplificar molt el sistema de l'exèrcit per crear un sistema de lectura per a invidents molt pràctic. 

Com passa amb moltes innovacions, en un primer moment aquest sistema va ser refusat pels propis professors de l'escola, els alumnes s'amagaven per estudiar-lo. Feien grans avenços, podien llegir i escriure mitjançant aquest mètode.

Finalment amb el pas del temps Braille obtindria el reconeixement merescut, passaria a ser mestre de l'escola i finalment es faria la difusió adequada per que aquest mètode es normalitzés mundialment.