Joan Salvat-Papasseit  va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. És un poeta català molt conegut, que també va escriure articles, manifestos i altres proses de caire polític i social.

Va tenir una infància desafortunada, el seu pare, fogoner de vaixell, va morir d'accident, i amb només set anys va passar a viure a l'Asilo Naval Español. Als 12 anys abandona l'asil i ha de cuidar de la mare i un germà més petit. Va treballar en molts oficis: un taller d'escultura religiosa, a la secció de  llibreria de les Galeries Laietanes, i fins i tot de vigilant nocturn al Moll de la Fusta. 

No és fins l'any 1917 que decideix dedicar-se a la literatura. L'any 1918 se li manifesta per primera vegada la tuberculosi (una malaltia que afecta als pulmons), que al llarg de la seva curta vida, se l'anirà reproduint i necessitarà retirar-se a diferents sanatoris per a recuperar-se.

Salvat-Papasseit va escriure poesia per a adults com Poemes en ondes hertzianes, El poema de la rosa als llavis, Óssa menor. Fi dels poemes d'avantguarda (va ser publicada després de la seva mort) i també poesia infantil, com L'arc de Sant Martí i L'ofici que més m'agrada. També va escriure prosa, Humo de fàbrica (1918); narrativa breu com Una nit de nadal i narrativa infantil i juvenil, Els nens de la meva escala.
Trobareu els seus llibres a les biblioteques de la Xarxa Municipal.

Malgrat haver tingut una vida molt dura, va ser una persona entusiasta, que s'estimava la vida i valorava les petites alegries que aquesta li donava, i sobretot, era molt feliç sent poeta. 

L'any 1924 s'agreuja la seva malaltia i mor el 7 d'agost de 1924, tenia només 30 anys.

A més de la seva obra escrita, podem trobar al Moll de la Fusta un monument dedicat al poeta, i fins i tot, en una façana d'un edifici de la Barceloneta, podem veure el cal·ligrama Les formigues.

També molts cantants, com en Lluís Llach, i en Joan Manel Serrat han interpretat poemes de Salvat- Papasseit.