Un gran mirall a l'antiplà bolivià.

Des de la Lluna es pot veure el Salar de Uyuni

Sempre s'ha dit que, des de la Lluna, l'única cosa que es podia distingir de la Terra era una llarga ratlla que recorria part de l'orient d'Àsia: la Gran Muralla Xinesa. Ara bé, quan van tornar els astronautes que van arribar a la Lluna, van dir que també havien observat una mena de mirall en el continent americà, una gran superfície que es coneix com el Salar de Uyuni.

Un estrany fenomen geològic

Fa més de deu mil anys, el mar s'endinsava en la part sud del continent americà i ocupava extensos territoris. causa de la pressió de les plaques tectòniques, el terreny es va aixecar fins a quatre mil metres d'altura, i es formà la serralada dels Andes.
Després d'aquest enlairament generalitzat, va quedar atrapada la part del mar que havia penetrat dins el continent i, un cop elevat, i sense possibilitat de buidar-se, es va anar assecant, per l'acció del sol, i es va convertir en una llisa placa de sal.

Un mirall gegantí

Durant els mesos que van de gener a març hi plou, al Salar, i l'aigua no pot filtrar-se per la superfície perquè el sòl és una capa dura com una pedra que té de dos a vint metres de gruix, segons les zones. Aleshores l'aigua, que té una profunditat d'un o dos pams, llueix com un mirall i pot ser percebuda, per la vista de l'ésser humà, des d'una distància tan gran com la que separa la Terra de la Lluna.

Un lloc turístic

Quan hi ha aigua no s'hi pot entrar, al Salar, però durant els mesos que no hi plou hi va molta gent a visitar-lo. La ruta s'ha de fer amb un vehicle que tingui tracció a les quatre rodes. És curiós anar circulant per un camí de terra amb vegetació d'alta muntanya i entrar, de sobte, a un indret tan blanc com si hagués nevat. La capa de sal és tan ferma que l'automòbil circula com si anés per una pista de pedra. Un cop s'ha penetrat en el lloc, gairebé desapareix l'horitzó, i el terra és tan llis que només es veu la blancor de la sal que limita amb el blau del cel.

En terra de lloses gegants

El sòl es troba tot fracturat en formes pentagonals molt regulars. La causa d'aquest estat és que sota les capes que forma la sal hi actua encara la pressió de l'aigua, que no pot sortir, però que fa força i esquerda el terra, que queda com dividit en rajoles gegantines. Quan hi ha boira no es veuen les muntanyes llunyanes, i pot ser molt difícil sortir del Salar, per la manca de visibilitat i perquè la brúixola perd magnetisme a causa del liti de la sal i d'altres components. En aquest desert hi ha, fins i tot, illes, totes plenes de cactus que s'han adaptat a viure en un lloc tan peculiar.

Text i fotografies: Vicenç Pasqual