Reportaje Tretzevents

Tecla Sala
Tecla Sala

Tecla Sala i la seva minyona

Aquesta tarda, en sortir de l'escola, he anat a la biblioteca i, com cada divendres, he canviat els contes que ja he llegit per uns de nous. N'hi ha tants per triar i remenar!

És l'avi qui m'hi porta. Després, de camí cap a casa, em parla d'un munt de coses. A mi m'agrada escoltar-lo, perquè sempre fa venir a tomb del que m'explica alguna cosa que ens ha passat o hem vist aquella tarda.

Avui m'ha parlat d'una senyora que va néixer fins i tot abans que ell naixés. Això deu ser fa moltíssim!, li he dit. No, no patiu: a ell no li sap greu que li ho digui; li agrada ser avi, agafar-me la mà i tenir històries antigues per contar.

Aquella senyora es deia igual que la biblioteca. Ai!, que crec que no és ben bé això, que la cosa és a l'inrevés; és la biblioteca la que porta el nom de la senyora: TECLA SALA. Ara miraré de fer molta memòria per poder-vos-ho repetir tot fil per randa.

Es veu que la meva besàvia havia treballat en una fàbrica de filatures que hi havia al seu poble, a Roda de Ter. En deien La Blava, perquè tenia els finestrals de color blau i, com d'altres, era prop del riu per a aprofitar-ne l'energia.

Diu l'avi que, quan la seva mare va entrar-hi a treballar, devia tenir si fa no fa la meva edat. El dia se li feia molt llarg en aquella nau, dempeus davant la filadora, empassant-se la pols i sentint el sorollot de la maquinària. Per fer la feina de més ben portar, provava de cantar al so d'aquell ritme ensordidor. Quina bona idea!

De tant en tant, veia entrar una senyora molt mudada a les oficines: era la mestressa, la senyora Tecla Sala. Com la besàvia, havia nascut a Roda, i havia heretat les fàbriques del seu pare quan tenia cinc anys. Però, és clar, no va fer-se'n càrrec fins que va ser més gran, quan en va tenir vint-i-un.

Va ser tota una empresària i, quan es va casar, se'n va anar a viure a Barcelona. I vet aquí que va comprar els edificis on ara hi ha la «meva» biblioteca, i els va convertir en una fàbrica de fils on treballaven mil dues-centes persones. Moltes, igual que a Roda de Ter, eren dones.

Com sempre, ja no m'oblidaré de la història que l'avi m'ha explicat: com podria entrar a la biblioteca i no pensar-hi?

Retrats de dones

TECLA SALA I MIRALPEIX va néixer el 1886 a Roda de Ter. Era filla del propietari de diverses fàbriques tèxtils, les quals va heretar quan a cinc anys va quedar òrfena. L'any 1907, quan els oncles que li havien fet de tutors van morir, se'n va fer càrrec.

Es va casar amb un industrial anomenat Joan Riera i va anar a viure a Barcelona. L'any 1913 va fundar una gran fàbrica a l'Hospitalet de Llobregat, on treballaven mil dues-centes persones.

L'any 1982, l'Ajuntament va comprar els edificis i els va reconvertir en un Centre Cultural que porta el seu nom.

TECLA SALA va morir el 1973, després d'haver fet diverses obres de caritat, d'haver col·laborat amb l'escoltisme i subvencionat la Creu Roja.

Autor: Gemma Mulet

Il·lustrador: Paloma Valdivia

Fuente: