PAUL KLEE no va ser músic com volia el seu pare. Es va dedicar al dibuix i quan tenia trenta-cinc anys, mentre viatjava pel nord de l’Àfrica, va descobrir el color. Els seus treballs són petits poemes amb els quals vol fer visible l’invisible. Deia que treia a passejar la línia per posar ordre al moviment, que l’arc de Sant Martí era el cim de les coses acolorides, que els colors no cantaven a una veu sinó que eren acords a tres veus... Es definia com algú incomprensible. Et sembla que és així?