Reportatge Piu-Piu
Gosset llegint tranquilament
Els nostres infants ens demanen contes molt sovint. De fet, escoltar històries és una necessitat de l’ésser humà, sempre s’ha explicat el món per mitjà del llenguatge metafòric, del llenguatge de les imatges i la narració. Totes les cultures del món tenen contes, no n’hi ha cap que no en tingui! Aquest és un gran indicador sobre la importància dels contes en el nostre desenvolupament.
El conte ens ajuda molt a gestionar les nostres emocions, té un poder terapèutic enorme. Com que el conte té una gran simplicitat en el plantejament, l’infant pot fàcilment identificar-se amb el personatge bo, amb l’heroi, i així fer-se seus els valors i la moral que ha assumit aquest personatge; és a dir, pot fantasiejar, convertir-se en l’heroi i assumir- ne el codi ètic, que normalment és el socialment acceptat.
A més, els contes serveixen per a sentir totes aquelles emocions que de vegades en la vida quotidiana no podem expressar: és molt difícil mostrar sentiments com l’enveja, la venjança, la gelosia, la ràbia, etc. En canvi, per mitjà d’un conte podem sentir qualsevol cosa en la pell dels personatges, ja que parlen de sentiments humans, que tots i totes sentim, però que no tots i totes podem expressar fàcilment. Allò que senten els personatges, tots, bons i dolents, ho podem comentar i en podem parlar obertament; en canvi, allò que ens passa a nosaltres —que de segur que molt sovint és el mateix— és més difícil de comentar. En un conte, l’infant pot sentir qualsevol cosa per angoixant que sigui, perquè sap que aquella angoixa està controlada, i perquè sap que al final s’acabarà bé.
Val la pena explicar contes i parlar-ne amb els nostres infants, perquè els ajudaran a gestionar més bé les seves emocions, a identificar-les, a conèixer-les, a expressar-les: els contes els ajudaran a créixer.
Eva Martínez Pardo, mestra i contacontes, formada en pedagogia sistèmica. Associació Arae: www.araebcn.com