Els contes tradicionals estan definits per uns convencionalismes concrets, la reiteració dels quals facilita que els infants integrin l’estructura del gènere, els dóna autonomia a l’hora de comprendre altres històries i els permet anticipar i reconèixer les opcions possibles, la fase en què està el conte, la manera d’actuar dels personatges, etc., i tenir una intuïció global del relat.

A més a més, la repetició dels elements característics ajuda a generar connexions entre el lector i la història i entre aquesta història i d’altres, i la permanència dins l’experiència literària dels infants de diverses generacions proporciona un espai comú per a treballar en les estratègies de recepció o creació d’històries.

Al marge de ser una base per a l’educació literària, els contes tradicionals s’han utilitzat com a vehicles de transmissió de valors. En aquest sentit, cada època ha generat les seves versions de les històries clàssiques.

La tria d’una versió o de l’edat en què decidim començar a explicar cada història serà sempre una decisió personal. Ara bé, si l’objectiu és ajudar els infants a mirar el món des de diversos punts de vista i a llegir la realitat amb sentit crític, segurament que no en tindrem prou amb una sola versió ni amb una lectura feta en un únic moment de la vida.

Marta Roig. Membre de l’equip Nascuts per llegir

Mira la resta d'articles de Piu-Piu