Reportatge Piu-Piu

Ja sóc gran!
Ja sóc gran!

Els més petits intenten fer coses sols

Tic-tac, tic-tac..., els més petits aprenen els hàbits que s’amaguen dins de cada jornada i avui ja reclamen fer sols allò en què abans els ajudàvem. Llevar-se és tota una aventura, i veure’l ficar el cap per un camal, un regal que no té preu. Més difícil és adonar-se que cau el menjar de la cullera per manca de destresa.

Si el primer any d’una criatura és un camí ple de descobertes, els canvis que s’esdevenen a partir dels divuit mesos són passos de gegant cap a una major autonomia. Recordeu com n’era de petit el número 0 de «Piu-piu», comparat amb el que avui teniu a les mans? El temps passa volant, sembla ahir que va néixer, i avui, els que ens acompanyeu des del principi, ens heu llegit durant gairebé dos anys.

Com en un joc, obriu la revista com si fos el primer cop. Pàgina rere pàgina, trobareu situacions que han esdevingut reptes per als que reivindiquen que són grans: coses menudes, objectes immensos i també, és clar, un poema de Nadal.

Tic-tac, tic-tac..., us ha arribat l’hora de gaudir plegats amb la revista, o potser avui l’infant la vol mirar tot sol? Bona lectura!

Marta Roig. Equip de guies de Nascuts per Llegir

Mira la resta d'articles de la Revista Piu - Piu

Font d'informació: