Reportatge Piu-Piu
Retrat de Damaris
Els experts ens diuen que, amb molta probabilitat, els humans vam comunicar-nos per mitjà de la melodia, el ritme, la música, abans de desenvolupar cap altre tipus de llenguatge. Això mateix passa en néixer, tots els infants tenen una etapa preverbal, però no una etapa premusical: naixem musicals. La primera infància és precisament l'etapa musical per excel·lència, quan els elements musicals es converteixen en el primer mitjà de comunicació. Els infants creen el seu codi, basat en elements musicals: el to, la intensitat, el ritme, la durada... Durant els primers anys de vida els infants senten una atracció irresistible cap a la música, ho podem observar per l'interès i l'atenció quan n'escolten, en la necessitat de sentir-ne els efectes, en la recerca del so en tots els objectes i amb la producció de vocalitzacions. A mesura que creixen troben el plaer en l'expressió musical, gaudeixen creant i improvisant cançons i expressant amb el cos allò que la música els comunica. En aquest sentit, la cançó és probablement una de les millors eines de comunicació entre els adults i els infants.
Les mares han cantat cançons de bressol als fills, probablement fins i tot abans de néixer, cançons en les quals expressaven els sentiments i les emocions. Mitjançant aquestes cançons els nadons han rebut els seus primers missatges emocionals i afectius.
La cançó suposa per a l'infant un llenguatge més de relació amb els altres, un excel·lent mitjà d'expressió espontània, d'integració i de cohesió del grup. Les famílies i les escoles hauríem de tenir present que cantar aporta molts beneficis a la vida de l'infant, però sobretot que cantar junts ens uneix de manera afectiva i memorable.
Autor: Damaris Gelabert