Guia de lectura
Ficció? Realitat? 10 novel·les de robots
La paraula robot ha fet 100 anys!!! Prové del vocable txec robota, que significa servitud o treball forçat. El va emprar per primera vegada l’escriptor txec Karel Čapek (1890-1938) en l’obra de teatre “R.U.R. : (Rossum's Universal Robots)”, que es va estrenar el 25 de gener de 1921 al Teatre Nacional de Praga.
A “R.U.R” els robots es fabriquen per treballar, produir i alliberar els humans del treball manual. Però adquireixen consciència i acaben aixecant-se contra els seus amos, de manera que la criatura es rebel·la contra el seu creador.
R.U.R. : (Rossum's Universal Robots) / Karel Capek
Per commemorar-ho, us proposem 10 lectures, novel·les o reculls de contes, en les que els robots són personatges destacats.
RO-BO-TIT-ZEU-VOS!
Data de creació: 15/02/2021
Última actualització: 18/02/2021
Seccions de la guia
Novel·les
Primera d’una sèrie de novel·les que narren la història d’Arthur Dent, un home que escapa de la destrucció de la Terra, i que viu tota mena d’aventures espacials amb personatges diversos, entre ells el robot Marvin, deprimit i paranoic, sempre a punt de patir una crisi existencial. Ciència ficció britànica amb tints surrealistes.
Conjunt de nou relats visionaris, publicats en revistes nord-americanes entre 1940 i 1950, que parlen de les relacions entre humans i robots. Per primera vegada hi apareixen les tres lleis de la robòtica i reflexions lògiques, de caire ètic i psicològic, que infuiran en la ciència ficció posterior i en el pensament sobre l’ètica de la intel·ligència artificial.
Deu contes futuristes sobre màquines i robots. Hi destaca “L’home bicentenari”, un androide domèstic, dotat d’un esperit analític modificat per accident, que mica en mica va assimilant el món dels humans fins al punt de desitjar convertir-se en un d’ells. Planteja qüestions profundes sobre què significa pertànyer a la raça humana.
Recrea el paisatge futurista de la Tailàndia del segle XXII, gairebé sense combustibles fòssils ni electricitat i amb conreus, animals i humans modificats genèticament. Anderson Lake, un dels pocs occidentals que hi ha obtingut permís de treball i de residència, troba als carrers de Bangkok l’Emiko, la darrera baula de l’ingenieria genètica.
En un San Francisco mig despoblat després d’un cataclisme nuclear, tenir un animal de companyia viu en comptes d’una rèplica artificial és un luxe i un signe d’importància social. Per aconseguir-ne un, Rick Deckard es dedica a cercar i retirar de circulació androides il·legals. No resultarà senzill amb els models Nexus-6, gairebé humans.
Al món dels germans Fleur i Gavin Bell els robots fan tot el treball manual. Ningú no passa fam ni viu al carrer, però la societat està estratificada en classes. Els Bell viuen en una casa sensible i tenen un majordom robot que comença a fallar. El substitueixen pel prototipus experimental Eager, programat per pensar en lloc de complir ordres.
Narra l’amistat entre Ben, un humà, i Tang, el robot que un bon dia apareix al seu jardí. Amb la intenció de trobar el seu creador, viatgen junts a països diferents on viuen situacions ben dispars. Alhora experimenten un viatge interior que els transforma, els fa madurar i millorar com a persona i com a robot. Divertida i entranyable.
> Veure disponibilitat a l’eBiblio
Planteja un triangle amorós entre Charlie Friend, un home obsessionat amb la tecnologia, la seva amant Miranda, hermètica i fascinant, i l’Adam, un robot humanitzat, capaç d’aprendre, respirar i emetre judicis morals elevats. El seu creador és el gran matemàtic Alan Turing, que el 1982 continua viu i en actiu en un Londres distòpic i alternatiu.
Primera novel·la de la trilogia sobre Bruna Husky que es completa amb “El peso del corazón” i “Los tiempos del odio”. Un thriller de ciència ficció que mostra una societat fracturada, amb faccions galàctiques radicals, humans supremacistes i tecnohumans extremistes i al Madrid de 2109, la primera detectiu no humana de la literatura espanyola.
Tracta de l’impacte que pot tenir la robotització de diferents àmbits de la nostra vida quotidiana sobre la nostra manera de viure, pensar i sentir. Hi desfilen científics bojos i no tan bojos, mares desnaturalitzades, viatgers temporals i robots de tota mena. Fa refexionar sobre la nostra relació actual amb la tecnologia.