Des que tinc ús de la raó, la gent sempre se'ns ha quedat mirant, a la meva família i a mi. El meu pare diu que és perquè som «especials». Però mai hi ha ningú que s'assembli a nosaltres, o a la meva amiga Sangeeta, en els llibres d'història de l'escola. No obstant això, aquest any és diferent. Perquè en una excursió per estudiar la Segona Guerra Mundial, he vist el meu nom esculpit sobre una de les portes de l'església, sota un lleó daurat. Encara no sé qui va ser aquesta persona que compartia el meu nom, però el que sí que sé és que va ser un heroi. I això ho canvia tot. De fet, és possible que, amb la meva ajuda, sigui capaç de canviar la història.

Escolta una entrevista amb l’autora

* Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals