Reportatge Tretzevents

Els uns i els altres : oficis
Els uns i els altres : oficis

Ofici de terrissaire

Quan tens les orelles brutes, qui te les neteja? Segur que la mare, el pare o l'àvia o la tia. Però mai no se t'acudiria anar a la plaça del barri perquè algú t'ho fes, oi? Doncs per als habitants de Nova Delhi, capital de l'Índia, això és molt normal. Allà és fàcil trobar uns senyors que, amb els maletins plens d'eines especials, treuen els taps de cera dels clients al mig del carrer, i a un preu molt raonable!

Com veieu, a més de bomber, astronauta, actriu o veterinari, hi ha molts altres oficis i professions que potser ni tan sols imaginàvem que existien. Sense parlar dels altres que crèiem que s'havien acabat fa molt de temps. Tu ja has pensat què vols ser quan siguis gran?

A Etiòpia és comú veure la gent embolicada amb una ampla tela de cotó, al damunt de les espatlles o tapant-los el cap. Això els serveix per a protegir-se del sol molt fort durant el dia o de la fresca que fa a la matinada i al vespre. El poble de Chencha és famós per les teles fines que produeix. Però res de màquines modernes i grans fàbriques. Allà les teles són fetes a mà, en telers tradicionals molt senzills, tan rudimentaris que, en comptes de pedals, es lliguen els fils als dits dels peus. Això no és cap problema per als nois dorze, una ètnia d'aquesta regió. Aquests artesans són molt hàbils teixint amb aquest tipus de teler i poden fer metres i metres de tela de cotó molt fina en poc temps. Que divertit seria que poguessin fer-nos nosaltres mateixos les nostres pròpies teles, oi? El problema seria embolicar-se amb tants fils...

Si podem pensar a teixir-nos les teles per a la roba, per què no imaginar-nos que ens poguéssim fer els llibres i revistes? Abans que s'inventés la impremta, durant moltes èpoques els llibres s'escrivien a mà. Ja pots fer-te una idea de la feina i el temps que calia per a fer un sol llibre... Les persones que feien aquesta feina eren els copistes. Avui dia encara hi ha llocs on aquest ofici existeix. Un d'aquests llocs és Myammar, un país d'Àsia. Alguns llibres amb textos sagrats del budisme, que és la religió de la major part de la gent, s'escriuen a mà, sense bolígrafs moderns. S'utilitza una ploma que s'ha de sucar sovint amb tinta. Per a fer aquesta feina, al copista li cal molta paciència i ha de tenir una lletra bonica i fàcil de llegir, i res d'equivocar-se! Cal molt de temps per a fer cadascun d'aquests llibres, però el resultat és tan bonic que val la pena.

A l'estació de Karachi, al Pakistan, hi ha un gran enrenou quan arriben els grans trens plens de viatgers. La gent corre boja d'un lloc a l'altre, intentant sortiro entrar pels vagons amb maletes bosses i caixes, amb compte que els nens petits no es perdin enmig de tanta confusió. Al mig de l'enrenou apareix un exercit d'homes descalços, amb les calces blanques i els camises vermelles: són els culis. Corren per arribar abans que els altres i es barallen pels clients. Van i vénen per les andanes carregant a l'esquena i amb les mans els paquets de la gent que arriba i de la que se'n va. Com a recompensa pel treball dur, algunes monedes. Quan els trens se'n van torna la calma, i ells s'asseuen, prenen un te amb llet i xerren i descansen esperant que arribi el proper comboi. I tot torna a començar No tot són oficis rars. Encara podeu trobar, fàcilment, al barri o al poble, un petit local on el barber atén els clients. El que pot semblar estrany és veure'ls treballant al mig del carrer, com al mercat Kashgar, al Turquestan xinès. Qui s'asseu a la cadira demana al servei complet: que el barber li arregli la polida barba i que li talli els cabells al zero.

L'ofici de terrissaire també és un dels més coneguts i antics que encara avui existeixen a la majoria dels països del món. Qui no té a casa una peça de ceràmica? No hi ha res més deliciós que un plat cuinat en una cassola de fang. Hi ha molts objectes de fang fets en sèrie, amb màquines industrials, però encara es manté el costum de modelar a mà peça per peça, utilitzant torns que fan girar uns petits motors o el peu de l'artesà.

Segur que ja has provat de pastar fang... I , si no ho has fet, quès esperes?

Text i fotografies: Gerardo Ariel Shulman i Aída Maia

Font d'informació: