Un cop mossegada per un home-llop, la víctima no pot impedir transformar-se en una fera, i atacar tothom, cada vegada que surt la lluna plena.

La licantropia l'altre nom que rep el fet de transformar-se en llop, és una malaltia mental que fa que la persona es cregui transformada en l'animal. El nom de licantropia ve de Licàon, el terrible rei d'Arcàdia de la mitologia grega a qui el deu Zeus va castigar convertint-lo en llop després de veure les injustícies i crueltats que practicava amb els seus súbdits.

El 1941 la productora americana de cinema universal, esperonada per l'èxit de les seves anteriors versions dels mites terrorífics, estrena L'home-llop, amb Lon Chaney Jr. (per diferenciar-lo del seu pare, també Lon Chaney, l'home de les mil cares), en el paper de la bèstia.

Així com Dracula (Tod Browning, 1931) i Frankestein (James Whale, 1932) eren dues pel·lícules que tenien el suport de les novel·les de Bram Stocker i Mary Shelley, respectivament, L'home-llop es basa només en llegendes populars esteses per tot el món, que parlen de la transformació d'homes en animals.

Així a l'Àfrica és coneguda la història de de la dona-pantera o l'home-hiena, al Canadà es parla de l'home-os, mentre que a Europa és coneguda des de l'antiguitat la licantropia.

En aquesta primera versió cinematogràficadel mite, Sir John Talbot, un noble gal·lès, es tornava llop perquè havia estat mossegat per un altre home-llop i només aconseguia descansar en pau després de ser mort a cops, amb un bastó de plata. Amb l'ajuda del maquillador Jack Pierce, que ja havia fet uns magnífics treballs per a Frankestein i La mòmia (Karl Freund, 1932), tots dos monstres interpretats pel mític Boris Karloff, Chaney va crear aquí una imatge del personatge que es repetirà durant molts anys en el cinema fantàstic i en el còmic.

il·lustració: Daniel Boada