Reportatge Tretzevents

La meteorologia primaveral a Catalunya
La meteorologia primaveral a Catalunya

Primeres tempestes a l'abril

És una realitat que molta gent veu i defineix la primavera, l’estació de l’any que prefereixen, com l’època del bon temps. Aquesta afirmació, tan estesa entre la població, mereix uns comentaris que ens haurien de donar a entendre que de molt bon temps, precisament, no en fa gaire. I és que aquesta època de l’any, que normalment comença el 21 de març i acaba el 21 de juny, té un temps meteorològic bastant entremaliat, gairebé esbojarrat.

Hem de comentar que les zones que en reben més a la primavera, per sobre de les restants estacions, són algunes de l’interior i del Prepirineu. A més, la primavera no és seca en cap àrea de Catalunya, cosa que implica una reserva d’aigua important per a afrontar l’estiu.

De la neu, d’altra banda, també n’hem de dir algunes coses. En primer lloc, que a la costa no és impossible veure nevar de tant en tant a primer de març –recordem que el 21 és quan sol iniciar-se l’estació que descrivim–, però a final ja no. En segon lloc, que la primera part de la primavera acostuma a dur nevades de vegades intenses al Pirineu, que possibiliten que els esquiadors puguin esquiar fins a ben entrat el mes d’abril. I, en tercer lloc, que al mateix Pirineu és al maig quan el desglaç, o sigui, la fosa de la neu, és més evident; aquest desglaç, a més, ajuda a omplir una mica més els pantans que ens abasteixen d’aigua.

A l’últim, hi ha un aspecte que és interessant de tenir en compte: que tot i que hem explicat que la primavera és, en línies generals, plujosa i amb alts i baixos de temperatura, no hauríem d’oblidar que hi ha anys de tot, és a dir, mentre que algunes són molt humides i fresques, altres, en canvi, poden ser càlides i seques. Aquestes diferències són perfectament possibles d’un any a un altre, i, en aquest sentit, de referències n’hi ha moltes. Això no exclou una dada de la qual els darrers anys es comença a sospitar: que la primavera a Catalunya cada vegada sembla menys plujosa. Tot i així, l’hem de veure, en resum, com un període de nombrosos canvis de temps, un període magnífic, doncs, per a fer fotografies dels molts fenòmens meteorològics que podem viure.

Encara que és veritat que les temperatures són més elevades al final de la primavera que al principi, ens atreviríem a dir que aquesta estació de l’any és la que té un temps més divers, més contrastat, la que concentra un nombre alt de variacions en la temperatura. Dit d’una altra manera: mentre que alguns dies poden ser una mica calorosos, que ens portin a poder anar amb màniga curta, alguns altres són molt més frescots i cal abrigar-nos. De fet, aquestes variacions, de vegades acusades, són més probables al març i l’abril, mesos en què hi pot haver dies de temps d’hivern, mentre que al maig i al juny ja apareixen les primeres tongades de temperatura prou alta que ens fan pensar en la platja. I, ara que parlem de la platja, l’aigua del mar a la primavera, tot i una possible certa calor ambiental, encara és poc apta per al bany a causa de la seva fredor, simplement perquè el mar s’escalfa amb molta lentitud després dels freds que hi hagi pogut haver a l’hivern.

Pel que fa a les pluges, cal assenyalar que la primavera és l’època més humida en diverses comarques catalanes, i, en general, en el conjunt de Catalunya, la pluja hi sol ser força freqüent i generosa.

Text i fotografies: JORDI SACASAS I LLUÍS

Font d'informació: