Reportatge Tretzevents

Els volcans de la Garrotxa
Els volcans de la Garrotxa

Imatge de l'article de la revista Tretzevents

Mitjana (0 Vots)

La Garrotxa és una de les comarques més populars, boniques i conegudes de Catalunya. Terra situada a mig camí entre les planes gironines i els cims del Pirineu Oriental i d'un aspecte general bastant muntanyós, representa un dels paisatges amb més al·licients i més bells. I, sobretot, té uns protagonistes famosíssims, que provoquen tanta admiració i que gairebé impressionen: ELS VOLCANS.

La zona volcànica de la Garrotxa, avui considerada parc natural per ser com és un tresor de gran importància de la nostra geografia, mostra un munt d'atractius encantadors. En  aquest sentit, destaquen, i molt, els quaranta volcans escampats al voltant de la ciutat d'Olot, al mig de la comarca, que simbolitzen una de les màximes meravelles de Catalunya.
 
De fet, aquest conjunt d'esplèndids volcans, que són, veritablement, uns extraordinaris monuments de la natura, són un regal del qual hem de presumir. A causa d'una raó bàsica: es consideren els més ben conservats de la Península Ibèrica i un dels exemples  fonamentals a Europa.
 
És interessant saber que els volcans de la Garrotxa van despertar, per primer cop, ara fa uns 700.000 anys. Tot i així, les investigacions han conduït a deduir que l'última erupció data de fa 11.500 anys. Des de llavors, dormen. I encara més: podem  estar prou tranquils perquè, de moment, aquest paisatge tan increïble continuarà amb el seu posat dòcil i disciplinat.
 
La vida d'aquests volcans, doncs, encara que els puguem observar de tan a prop, i fins i tot caminar-hi, pertany al passat. Malgrat que els de la Garrotxa són els volcans per excel·lència de Catalunya, és cert que tant la comarca de la Selva com l'Empordà també van comptar, de molt antic, amb la seva presència. Tot i això, ja que es tracta de volcans més moderns, solament n'ha quedat el testimoni garrotxi; dels altres, només en queden unes restes discretes.
 

Text: Jordi Sacasas i Lluís

Fotografies: Jaume Sacasas 

Font d'informació: Revista Tretzevents