Reportatge Piu-Piu
Un bruixot de conte
Els contes són un pont màgic cap al món real, on passen coses agradables i d’altres que no ho són tant, i cap al món de la fantasia, on tot és possible. I també són un mecanisme molt eficient per a fer aflorar els sentiments com la por, la pena, l’alegria o el patiment, d’un a un, o tots alhora.
Les rondalles, els contes i les llegendes ens expliquen allò en què creiem i allò en què ja no creiem i com ens relacionem entre nosaltres i també ens ajuden a identificar què està bé i què no està bé.
Explicar un conte és, per als adults, una experiència de comunicació amb els menuts que ningú no s’hauria de perdre. Només per a notar seva mirada expectant en els passatges més emocionants, veure com els satisfà conèixer i reconèixer les històries, o notar aquell gest que demana protecció quan les coses es posen difícils, val la pena deixar de fer altres coses per dedicar una estoneta a narrar —o llegir— històries als petits.
Quan un infant escolta un conte, o el mira acompanyat d’un adult, descobreix que al món hi ha altres infants que senten el que ell sent i encara no pot expressar, descobreix que hi ha paraules que encara no coneix i que són útils i belles, sonores, dolces o cruels..., descobreix el poder de la imaginació i aprèn a distingir-la de la realitat Descobreix que ni les coses ni les persones no són el que semblen, que una pedra pot ser un regal fantàstic i que una granota
pot esdevenir príncep. Quan un nen escolta un conte, recrea la paraula i construeix les seves pròpies imatges, i quan el mira, veu com altres persones les han creat i les han dibuixat. I decideix si li agraden o no. També pot ser que, quan mira un llibre, l’infant s’interessi per aquells signes que anomenem lletres, i pensi que quan aprengui a llegir podrà reviure sempre que vulgui aquests moments d’emoció, d’evocació o de diversió. Però també sospitarà que, quan en sàpiga, els grans ja no passaran tantes estones amb ell. Per això, cal fer ben evident que llegir junts no és solament una cosa que es fa amb els petits, sinó que és una activitat que podem fer sempre, fins i tot quan ja som grans.
Mònica Baró Llambias