Reportatge Piu-Piu
Un nen a prop d'un lleó
L’escolta, l’acció d’escoltar, és la funció que té l’oïda. Aprendre a escoltar i conèixer el món sonor és fonamental per al bon desenvolupament del nen.
L’oïda té una funció de supervivència molt important, que és avisar-nos dels perills i posar-nos en estat d’alerta. L’oïda és una via de doble entrada i pot oferir la pau i la tranquil·litat més desitjades (quan el menut sent la veu de la mare, sons coneguts) o les sensacions d’angoixa més fortes (quan el so és estrany, ja sigui pel volum o per la freqüència).
Els recursos musicals ben utilitzats i adequats a la seva edat (cançons, moixaines, jocs de falda...) ensenyen el nen a jugar amb el món sonor i així perdre la por. La música de mica en mica li donarà seguretat emocional, tranquil·litat, aspectes que l’ajudaran a fer fora les pors i a créixer en un entorn feliç.
«El lleó no em fa por, pam i pipa» diu una cançó de nens. Amb aquesta cançó el nen expressa la seva valentia i en dóna bones raons, «perquè sóc bon caçador».
Les cançons els recorden que poden ser decidits («El general Bum Bum»), atrevits («En Jan petit quan balla»), alegres («El gegant del pi»), somiadors («Brilla, brilla xic estel»), estar ben acompanyats («Son soneta vine»)... Podríem continuar la llista, però sobretot la música ens recorda que no estem mai sols i ens fa sentir l’escalfor dels qui ens estimen.
Així, qui voleu que tingui por?
Montse Dulcet