Reportatge Piu-Piu

D'on venen els contes?
D'on venen els contes?

Imatge de l'època d'alguns d'aquests autors

Què és un conte? És una narració (oral o escrita) de fets reals o ficticis.

Què és una rondalla? És una narració (oral o escrita) de fets històrics o ficticis.

Què és una llegenda? És una narració (oral o escrita) d’aparença històrica, amb elements mitològics. Generalment es relacionen amb un heroi, una heroïna, un grup humà o un territori.

Què és una faula? És un relat (oral o escrit) generalment rimat en què els personatges són animals o plantes que parlen. Té un caràcter didàctic i ètic.

 

La majoria de rondalles, llegendes, faules i contes populars que han arribat fins als nostres dies han estat recollits, reinterpretats i modificats per filòlegs, folkloristes i narradors de procedència molt variada.

En podem destacar:

CHARLES PERRAULT (França, 1628-1703), escriptor, va recopilar en vers Històries o contes del temps passat amb moralitats. Aquest tipus de contes es coneixia popularment com «Contes de la mare Oca», i provenien de la tradició oral. Perrault en fa una versió en què el final sempre és feliç, encara que a la versió oral no ho fos.

JEAN DE LA FONTAINE (França, 1621-1695), poeta, dramaturg i llibretista, inspirat en les faules d’Isop i de Fedre (autors clàssics grecs dels segles VII i I aC) va reescriure, també en vers, faules d’animals en un to (com els antics) sempre moralitzant.

Els germans GRIMM, Jacob (Alemanya, 1785-1863) i Wilhelm (Alemanya, 1786-1859), filòlegs. El recull de contes populars que van modificar i publicar va tenir tant d’èxit que gairebé va desplaçar la tradició oral. En destaquem els títols: «Els músics de Bremen», «La caputxeta vermella», «La bella dorment», «La ventafocs» «Blancaneu», «El llop i les set cabretes», «El sastre valent», «Hänsel i Gretel» i «L’ocell d’or».

ENRIC VALOR I VIVES (País Valencià, 1911-2000), narrador i gramàtic, recopilà de la tradició oral trenta-sis rondalles valencianes que estaven força oblidades.

ANTONI M. ALCOVER (Mallorca, 1862- 1932), eclesiàstic, lingüista i folklorista, va recollir molts volums de Rondaies mallorquines, sota el pseudònim Jordi des Racó.

Mira la resta de reportatges de Piu-Piu

Font d'informació: