Barcelona fins a I'any 1860 es trobava tota envoltada de muralles, així que no s'hi podia entrar quan les portes estaven tancades. Veurem que li va passar a un personatge molt famós, DON QUIJOTE, que la va visitar ara fa poc menys de quatre-cents anys, el 1614, a la segona part de la novel -la de Cervantes.

El nostre cavaller hi va arrribar d'una manera estranya. Resulta que , de camí cap a Barcelona, va coneixer un bandoler, s'hi va fer amic i aquest el va acompanyar de nit i el va deixar a la platja, és a dir , davant la Muralla del Mar. Aquest bandoler, Perot Rocaguinarda, no va existir només al lIibre de Cervantes: era un bandoler de veritat i a Barcelona hi té un carrer dedicat, el carrer de Perot lo lIadre. Doncs bé, va passar que aquest bandoler tenia bons contactes dins de la ciutat i era molt amic d'un senyor important que hi vivia; així que el bandoler va avisar el senyor perqué al matí anés a recollir Don Quijote i Sancho Panza, el seu escuder, els fes entrar a la ciutat i els convidés a casa seva.

Mentrestant, pero, el cavaller i I'escuder van passar la nit a la platja. Al matí, quan es van despertar, el que més els va impressionar va ser el mar: no I'havien vist mai! Cervantes havia estat soldat en una galera, que eren un valxells de guerra que anaven a rems, i sabia bé que era el mar; pero també sabia que molts deis seus lectors no I'havien vist ni el veurien mai. Davant de Barcelona hi havia quatre galeres encarregades de vigilar que els pirates no ataquessin la costa; quan Sancho Panza les va veure, es va quedar molt impressionat: es pensava que els rems de les galeres eren peus que les feien caminar per I'aigua!

I encara els esperava una nova sorpresa: una gran ciutat, I'única que visiten durant les seves aventures. Costa fer-se una idea del que deuria ser Barcelona per algú que no havia vist mai tanta gent reunida, tant de soroll i tant d'enrenou. Penseu que els poblets on vivia gent com el Quijote tenien, els més grans, uns pocs centenars d'habitants; mentre que a Barcelona hi vivien unes 30.000 persones.

L'entrada de Don Quijote coincideix arnb la testa de Sant Joan, que aleshores sé celebrava amb una processó, i el pobre cavaller es pensa que tota aquella música i aquelles desfilades són per eIl. A més, el senyor que I'acull és un ximple i, quan surten a passejar per la ciutat penja un cartell a I'esquena del nostre cavaller on diu «Aquest és Don Quijote». Tothom el crida pel seu nom i ell , és clar, encara esta més convencut que tota aquella testa és per a ell. I moltes més coses Ii passen, pero haureu de lIegir el llibre.

Al tinal, pero, la cosa no acaba bé. Don Quijote assisteix a una vertadera batalla contra un vaixell pirata i ell, el cavaller, no pot fer res sinó mirar-s'ho. I després, quan el desafien a combat, cau derrotat i ha de tornar a casa seva. A
Barcelona, doncs, I'heroi descobreix que no és tan heroic com es pensava i els lectors s'adonen que ja esta una mica cansat. I així és, perqué torna directament al seu poble i hi mor al cap de poc.

Autor: Lluís Quintana

Il·lustrador: Teo Peiró