Petites històries sobre grans pintors

GIORGIO DE CHIRICO no es preocupava perquè la seva pintura fos solament un reflex de la realitat, sinó que a les seves obres intentava representar els secrets de coses que els altres consideraven que no tenien valor.

Deia que la inspiració li venia de la poesia infinitament misteriosa i solitària que tenen els capvespres de la tardor, quan el temps és clar i les ombres són més llargues porquè el sol comença a estar més baix.

Va pintar paisatges inquietants de ciutats desèrtiques, habitacions atapeïdes d’objectes irreals…, tot habitat per estranys maniquins sense rostre.

per ELENIO PICO