Petites històries sobre grans pintors

Si observem detingudament aquest dibuix, veurem que està dividit en capes. La inferior ens mostra la primera dansa de la humanitat: els homes duen plomes al cap per primera vegada i llueixen el cos pintat.

Les línies de punts de la capa següent, de baix a dalt, representen els colors acabats de trobar, i les ondulacions verticals, els pensaments dels ballarins. Els triangles simbolitzen la serp canoa, enviada pel sol a la terra. En el seu interior van arribar els homes fins a la selva junt amb els animals. Viatjant sempre de dia, perquè la nit no havia estat creada encara.

Més amunt veiem tres mestres d’animals separant els que viuran a la terra dels de les aigües, les petites línies diagonals són les plomes que formen el sostre celeste que està per damunt de la via làctia i els arcs de la capa superior representen el sol.

Tot això ho va dibuixar amb llapis de colors un home tucano que es deia Yebá. Ho va fer a la porta de casa seva, en algun lloc de la selva amazònica, entre el sud de Colòmbia i el nord del Brasil.

Un dibuix tanca per als tucanos dues forces: una, relacionada amb el poder dels materials, i una altra, associada a les habilitats i intencions del qui dibuixa. Fer-ho és com poder-se fer un mateix i fer el món que l’envolta.