L'Abc del nadal

Les últimes festes de l'any estan farcides de costums i tradicions que tenen orígens ben remots. Coneix vuit curiositats de les festes que estan a punt de començar:

L'Arbre de Nadal

La tradició de l'arbre decorat no té un creador únic, provenia de temps antics, per exemple els egipcis consideraven la palmera un símbol de renaixement. Poc després els grecs i els romans decoraven els arbres de fulla perenne.

A l'edat mitjana alemanys i escandinaus celebraven amb arbres per mostrar l'esperança que arribés la primavera; diu la llegenda, que el primer a qui se li acudí decorar aquest arbre que entre tots convertim en una mena de pinyata il·luminada fou Martí Luter, l'any 1500.  L'any 1850 ja es feia als Estats Units d'Amèrica, i cent anys després ha esdevingut una pràctica gairebé universal.

Durant les festes de Nadal l'avet clàssic sigui natural o artificial forma part de la decoració de les llars, però també el trobem pels punts principals de pobles i ciutats. 

En cas que sigui natural és molt important facilitar el seu reciclatge en el moment que ja no ens fa servei. Normalment, s'habiliten uns punts de recollida centralitzats que cal respectar.

Ves a l'article de L'arbre de Nadal

Contes amb arbres de Nadal:

L'Arbre de Nadal/Jordi Saresols
La Soledat de l'Arbre de Nadal/ Chris Naylor Ballesteros
 
L'Arbre de Nadal / Estel Baldó
 
L'Arbre de Nadal / Joan Francesc-Delgado

 


Les Campanades

Als pobles i a les ciutats milers de persones es concentren per sentir les campanades  als indrets més cèntrics a prop dels campanars, després s'organitzen festes fins a altes hores de la matinada.

Arreu del món hi ha moltes maneres de celebrar la nit de Cap d'Any.

Per exemple a llocs com Sydney, Valparaíso, Londres, Hong Kong o Río de Janeiro a més de les festes s'organitzen espectaculars castells de focs artificials davant de molta gent

Una tradició estesa per Llatinoamèrica i Espanya és menjar dotze grans de raïm, un per cadascuna de les campanades que donen pas al nou any. Es diu que aquest costum prové d'uns agricultors d'Alacant amb excedent de raïm a principis del segle XX. També és tradicional brindar amb cava.

A Itàlia els romans i napolitans, quan arriba la mitjanit llencen per la finestra mobles i trastos vells com a símbol per acabar amb el passat. Abans, però, gairebé totes les taules italianes serveixen llenties per sopar el dia de Sant Silvestre perquè diuen que aquell que les menja tindrà diners tot l'any.

Ves a l'article de la Nit de Cap d'any

Recomanació d'un conte que aquell dia serà més difícil d'aplicar:

Deu minuts i a dormir: el Nadal del petit unicorn 

Autora: Rhiannon Fielding

Barcelona: La Galera, novembre de 2019

Una col·lecció protagonitzada per l’unicorn Espurna, que quan ha d’anar a dormir viu una i mil històries que es desenvolupen a cada pàgina. El compte enrere a partir dels 10 minuts, els colors de les il·lustracions i les frases rimades que li donen musicalitat a la lectura en veu alta fan que sigui un llibre ideal perquè els nostres infants vagin agafant el son.

S’acosta la nit de Nadal, tot està ple de neu i el color blanc recorre tot el bosc. L’Espurna està nerviosa per obrir els seus regals, però apareix un home misteriós vestit de vermell. Quin misteri!

Acompanyareu a l’Espurna en el seu viatge?

Adequat de 0 a 3 anys.

Recomanat per Jordi Bosch Canalias de la Bib. del Sud de Sabadell


La Planta de Nadal

També anomenada flor de Pasqua, és una de les plantes més venudes i regalades per aquestes dates perquè diuen que porta molt bona sort. Tant si la porta com si no, és molt decorativa i alegre pels seus vius colors.

Se sap que els asteques l'utilitzaven per a preparar remeis casolans contra la febre. Floreix al desembre i els pares franciscans de Mèxic la van començar a fer servir al segle XVII per a guarnir la processó de la Nativitat.

L'any 1825, el primer ambaixador dels Estats Units a Mèxic es va quedar fascinat en veure aquestes meravelloses plantes i va decidir enviar-les al seu país. Després arribarien a Europa. Com aquest ambaixador tenia el cognom de Punsset la planta de seguida va rebre el nom científic de Ponsetia. 

Ves a l'article de la Flor de Nadal

Guarneix amb aquests dos llibres:


L'Home dels nassos

El dia 31 de desembre surt a passejar pel carrer un senyor amb tants nassos com dies té l'any.

Això s'explica als nens que busquen sense parar una mena de monstre que deu tenir 365 nassos al seu rostre. Busquen, però no troben, mentre els seus acompanyants adults no deixen de dir que han vist un, i un altre...

Qualsevol persona és l'home dels nassos, ja que a l'any només li queda 1 dia.

A algunes poblacions sí que és més fàcil trobar-lo, ja que es converteix en una figura de cartó-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos a qui se'l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada.

Ves al Personatge de L'Home dels nassos

Contes amb L'Home dels nassos:


El Pare Noel

El Pare Noel és un personatge present a molts països als quals protagonitza les festes nadalenques en encarregar-se de portar regals a nens i grans.

Històricament, trobem fins a tres personatges semblants, però segons el lloc i l'època històrica, no serien del tot intercanviables. Els seus noms són: Santa Claus, Pare Noel i Sant Nicolau.

La llegenda de Santa Claus prové de la figura de Sant Nicolau de Bari que segons la tradició, va donar les seves possessions als pobres amb molta generositat cap als nens. 

El personatge originari podria ser Sant Nicolau, però no hi ha unanimitat sobre la seva existència real. En canvi, el nom de Santa Claus pot originar-se quan immigrants holandesos van portar el mite del seu patró Sinterklaas a Nova York. A partir d'aquí comença a sortir a diversos relats escrits on es fa esment d'una versió de Santa Claus, nan i prim, com un follet; però que regala joguines als nens la nit de Nadal i que es transporta en un trineu tirat per nou rens, incloent-hi a Rudolph.

Aquesta imatge ha estat mantinguda i reforçada a través de cançons, de la ràdio, la televisió i de pel·lícules. Al Regne Unit i Europa, la seva descripció és freqüentment idèntica al sant de l'Amèrica del Nord, però ell és conegut amb el nom de Pare Noel.

Ves al Personatge del Pare Noel

Contes amb el Pare Noel:

Una Sorpresa para Papa Noel / Michele D'Ignazio
Trilions de Pares Noel /Hiroki Motai
La Mare Noël / Anna Fité
 
On és el Pare Noël?/ Roser Calafell
La Màgia del Pare Noel / Pep Molist
 

 

 


Els Reis de l'Orient

Van ser uns personatges que, segons la tradició cristiana van arribar des de l'Orient a Betlem guiats per una estrella. Viatjaven per adorar al nen Jesús acabat de néixer, i fer-li tots els honors amb els presents d'or mirra i encens.

El perfil dels Reis Mags com el de tants altres personatges i elements presents en la tradició de la Nativitat de Jesús s'ha extret de creences anteriors a les cristianes.

Ves al Personatge dels Reis de l'Orient

Contes amb els Reis de l'Orient:

On són les reines d'Orient / Marta Campolier Reina
Quna nit de reis!/ Marta Balaguer
Els Reis de l'Orient / Anna Canyelles

 

Els Pastorets

L'origen dels cèlebres Pastorets remunta al teatre religiós medieval català que es representaven durant la missa del Gall. Els exemples més antics que en conservem són les "Consuetes Mallorquines", del segle XVI, que es troben a la Biblioteca de Catalunya. Ara bé, qui creà els Pastorets moderns fou Miquel Saurina, el 1887, a Vic, amb "Los Pastorets en Betlem o sia Lo Naixement de Nostre Senyor Jesucrist".

Amb tot, les versions que més se'n coneixen i representen avui dia són "L'Estel de Natzaret" (1907), de Ramon Pàmies, i sobretot "Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús" (1916), de Josep M. Folch i Torres. 

Ves a l'article dels Pastorets la Nit de Cap d'any

Contes on surten pastorets

Fem Pastorets / Adelina Palacín
Els Pastorets/ Pilar Serra
 
Els Pastorets d'El Círcol  / Dramàtica del Círcol

Els Torrons

Aquestes delicioses postres que converteixen qualsevol dinar o sopar de les dates nadalenques en una festa (dels sentits, del gust), no les inventà una sola persona. Si més no, no pas una el nom de la qual coneguem.

Foren els veïns d'un poble valencià que s'ha fet mundialment famós, Xixona, els qui en tingueren la idea per allà al segle XVI, en una freda nit d'hivern després d'haver passat el dia collint fruita. Sobre el nucli de fruites naturals amb una forta aportació calòrica —ametlles i mel—, crearen un producte que els permetia anar superant el fred. Aviat altres poblacions properes, com Alacant, els imitaren i sorgiren noves varietats de torró, com el d'Alacant: el més dur i que, si un no vigila, genera més feina... als dentistes!

Coneix millor aquestes postres amb aquest llibre:

Ves a l'especial de Nadal