Tolkien  emprà els seus coneixements filològics en la creació literària. A més de crear un món imaginari sencer (que fins i tot té els seus propis mapes) també s’inventa sons i llenguatges molt elaborats a partir de mètodes que coneix per la seva formació en filologia.

Podia parlar en bastants idiomes perquè sentia una autèntica passió pel llenguatge així que incorporar parles pròpies a diferents grups de personatges  era un al·licient molt important per practicar la seva feina d’escriptor.