Article
Vista d'una part del Montseny
Catalunya és un país de muntanyes tal com s’afirma a un reportatge Tretzevents ja publicat al portal Gènius que comença fent aquestes afirmacions:
Així, mentre que algunes són de poca altitud, d'altres agafen una alçària que sembla enfilar-se cap al cel, com la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya i que puja més amunt dels tres mil metres.
Tot i que és al Pirineu on podeu contemplar les muntanyes més elevades, aquestes s'escampen, més suaument, gairebé pertot arreu. Per exemple, la serra de les Salines, a l'Alt Empordà, una de les serres pirinenques que trobem més a prop del mar.
Es parla per tant dels Pirineus com les muntanyes més elevades del territori. Però hi ha d’altres que es troben paralel·les a la costa, les que estan a les Serralades Costaneres (litoral i prelitoral). A la part central han ofegat ciutats molt grans entre el mar i aquests cims d’una altura molt baixa. La part prelitoral té en el Montseny un autèntic pulmó de la província de Barcelona.
Com a curiositat des d’un dels més importants (Tibidabo) pots veure en dies clars l’illa de Mallorca mentre gaudeixes de les atraccions del parc situat al cim.
Altre sistema muntanyós que ocupa la part central del país és la Depressió Central. Són altiplans que poden arribar als 1000 metres.
Montserrat és una muntanya emblemàtica a Catalunya que forma part d’aquesta tercera formació.