Un satèl·lit de comunicacions és una nau espacial situada en òrbita al voltant de la Terra per cumplir missions de comunicació telefònica i de transmissió de dades i imatges de televisió. Cubreixen amplies zones geogràfiques interceptant i repetint senyals de radiofreqüència. Es mantenen sobre punts fixos de la superfície de la Terra. Els satèl·lits reben les senyals de l'estació, les amplifiquen i les retransmeten dintre de la seva zona de cobertura cap als destinataris que tenen els dipositius adequats per a la seva recepció.

Els primers usos van ser per comunicacions telefòniques i retransmisions televisives de banda a banda de l'oceà Atlàntic. Serveixen actualment per moltes altres coses com per ajudar a fer possible internet, tenir un cobertura televisiva de qualitat, ajudar a la telefonia mòbil i la vessant dels usos meteorològics entre molts altres.

Herbert Marshall MacLuhan a la dècada dels 60 ja anticipava amb el seu concepte d'aldea global, que el món se sometria als designis de la televisió, les telecomunicacions i la informàtica. Deu anys després tot això començava a fer-se realitat amb la posada en òrbita del primer satèl·lit artificial: el Telstar I.

El 10 de juliol de 1962, els Estats Units d'Amèrica van llençar el primer satèl·lit de telecomunicacions que permetia la comunicació entre Europa i Amèrica. Es va batejar com a Telstar I.

Estava dissenyat per retransmetre televisió, telèfon i dades de comunicacions a alta velocitat. Tenia algunes limitacions, per exemple nomès deixava retransmetre de manera continuada durant 20 minuts.

Un any després va haver de ser reemplaçat pel Telstar II que millorava les prestacions del primer satèl·lit. Aquest segon Telstar i la resta de satel·lits comercials que s'han anat creant han permès un ràpid increment i millora de les telecomunicacions.

Has de saber que la pilota oficial del Mundial de futbol de Mèxico 1970 s'inspira en aquest satèl·lit i rep el seu nom : Adidas Telstar.