La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que va agrupar les quatre Diputacions catalanes de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i es va constituir el 6 d'abril de 1914, ara fa cent anys. L'objectiu de la Mancomunitat va ser proporcionar al país els serveis i equipaments necessaris pel seu desenvolupament i modernització.
Alguns exemples de serveis i equipaments van ser: la millora de la xarxa de carreteres i de telefonia; la reforma o posada en marxa nous serveis, com l'estudi i difusió de noves tècniques en agricultura i ramaderia per augmentar la seva producció. Es dóna molta importància a l'educació dels nens i dels adults. Es té en compte per primera vegada a les dones (que fins a aquell moment no podien estudiar), i es construeixen noves escoles infantils, i escoles professionals, com l'Escola de Bibliotecàries, l'Escola Industrial, o l'Escola d'Agricultura entre d'altres.
També s'impulsa la creació i difusió de les biblioteques populars i es crea la Biblioteca Nacional de Catalunya (1914).
Tot això i molt més, es va aconseguir en només onze anys, i és que l'any 1925, Primo de Rivera en plena dictadura, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya. Però encara avui dia, es mantenen en vigor, moltes de les institucions que es van crear durant aquest període.
Però abans va tenir temps de tenir dos presidents diferents:
Enric Prat de la Riba:
Va ser un polític i advocat català, que va nèixer a Castellterçol el 29 de novembre de 1870, i va morir a la mateixa localitat l'1 d'agost de 1917.
Va destacar per ser un gran defensor del dret català i la llengua catalana, i per escriure el llibre La nacionalitat catalana, una obra de referència molt important del nacionalisme català.
Va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat, però destaquen sobretot, els de president de la Diputació de Barcelona (1907–1914), i el de primer president de la Mancomunitat catalana (1914-1917).
Actualment, pots visitar la casa-museu on va viure i va morir i que ha estat declarada monument històric-artístic.
Josep Puig i Cadafalch :
Va ser un home amb moltes facetes. Historiador de l'art, polític i arquitecte són les seves professions, així que ja pots veure que va ser una persona amb moltes inquietuts, sempre amb molts projectes en marxa.
Nascut a Mataró a l'any 1869 va començar a fer obres urbanes a aquesta ciutat. Eren encàrrecs de l'Ajuntament.
Una mica abans de començar el segle XX dirigeix els seus primers projectes a Barcelona i a la seva ciutat d'origen. Les seves construccions guanyen popularitat encara que d'unes a altres podreu veure grans diferències: el seu estil evoluciona constantment i degut al seu coneixement en l'història de l'art s'obre constantment a diverses influències de tot tipus.
Urbanisme, arquitectura i història de l'art són les seves vessants més artístiques però la seva passió política també és molt destacable.
D'aquesta manera va ser el segon i últim president de la Mancomunitat, sustituint a Enric Prat de la Riba a qui havia ajudat en el seu mandat en totes les qüestions culturals.
Llibres infantils sobre aquests 2 personatges:
En el següent vídeo en Gènius i en Play-me reben l'explicació d'en Bit i la Valentina sobre com va ser aquella institució d'ara fa 100 anys.
Una de les consecucions d'aquest periode és la construcció de les primeres biblioteques populars, a continuació veuràs les fotografies de vuit d'elles, inagurades entre 1918 i 1922.
Eugeni d'Ors
Dirigeix l'Escola de bibliotecàries i s'implica en la creació de la xarxa de Biblioteques Populars. Posteriorment encara acumula més tasques.
Eugeni d'Ors i Rovira va néixer a Barcelona, l'any 1881. Col·labora a la premsa catalana, a revistes modernistes i també a les polítiques com El Poble Català, on va iniciar columnes l'any 1904. Segueix estudiant i un any després ja és doctor en dret.
Des de 1906 i fins al 1920, sota el pseudònim de "Xènius", Eugeni d'Ors va escriure una columna diària on parlava d'art, política i cultura. Ho fa de manera innovadora, i ajuda a imposar un nou moviment literari i corrent de pensament : el Noucentisme, oposat al que fins aleshores era dominant: el Modernisme. Aquests escrits formen la seva obra més important: el Glosari.
Durant quatre anys i fins a 1910 Eugeni viu a París on fa de corresponsal de la publicació La Veu de Catalunya. Es forma en filosofia i l'any 1913 serà doctor en FIlosofia i Lletres.
L'any 1911 publica una altra obra que serà molt coneguda, La Ben Plantada i ja a partir de 1914 dirigeix l'Escola de Bibliotecàries i s'implica en la creació de la xarxa de Biblioteques Populars. Durant els anys posteriors encara acumula més tasques i càrrecs i es va convertint en un personatge molt polèmic.
Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, era la persona que confiava en ell i quan mor l'any 1917 les coses comencen a ser més difícils fins al punt que l'any 1920 ja ha estat destituït de la resta de càrrecs.
Com a persona d'extrems, després de ser apartat de la vida política catalana, comença a escriure en castellà i, l’any 1923, s’estableix a Madrid on fa carrera política després de la Guerra Civil.
Va morir el 25 de setembre de 1954 a Vilanova i la Geltrú, on acostumava a estiuejar, però va ser enterrat a Vilafranca del Penedès, d'on procedia la família de la seva mare.
