Thomas Lanier Williams, conegut com a Tennessee Williams (Columbus, Mississipí, 1911) és un dels dramaturgs més importants i rellevants del segle XX i referent indispensable del teatre estatunidenc.

Llicenciat en Filosofia i Lletres, va treballar en diferents oficis compaginant-los sempre amb l’escriptura. Després d’unes quantes obres que va aconseguir estrenar sense cap repercussió, l’any 1945 va assolir el seu primer triomf a Broadway: l’obra “El zoo de vidre” (The glass menagerie) aconseguia el premi de la crítica teatral de Nova York. 

A aquest èxit el van seguir altres títols inoblidables com “Un tramvia anomenat Desig” (A Streetcar Name Desire, 1947), “De sobte, l’últim estiu” (Suddenly Last Summer, 1950), “La rosa tatuada” (The Rose Tattoo, 1951), “Gata sobre teulada de zinc calenta” (Cat On a Hot Tin Roof, 1955) o “Dolç ocell de joventut” (Sweet Bird of Youth, 1959).

A la vida de Tennessee Williams hi ha episodis que marquen especialment la seva trajectòria: la seva infància a Mississipí i adolescència a Saint Louis, amb una educació tradicional i una mare possessiva i neuròtica; la seva por a la bogeria, motivada per l’impacte que li va provocar la malaltia mental de la seva germana, que va acabar sent internada en un manicomi; els temors de la seva homosexualitat que el feien sentir diferent; la pèrdua del seu gran amor; les seves tendències depressives que el van acompanyar fins al final dels seus dies, etc.

Així, doncs, de la seva biografia s’extreuen elements per entendre el seu teatre.  S’ambienta en escenaris del sud dels EUA i el protagonitzen personatges amb greus conflictes psicològics, de personalitat inestable, que lluiten amb les seves confrontacions internes i que mantenen relacions apassionades i tempestuoses. Així trobem personatges que amaguen secrets, com la Blanche d'“Un tramvia anomenat Desig”, que oculten la seva homosexualitat, com el Brick de la “Gata sobre teulada de zinc calenta” o que transiten pel llindar de la bogeria, com la Catherine de “De sobte, l’últim estiu”.

"El contrari de la mort és el desig"

Blanche Dubois a "Un tramvia anomenat desig"

Tennessee Williams no només va escriure teatre, també va conrear el relat i la novel·la, però va ser en el món del cinema on també va assolir gran rellevància, bé com a guionista (Baby doll, 1956), bé com a adaptador de la seva pròpia producció teatral.  De fet, gran part de la seva popularitat es devia a les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres, realitzades per directors com Elia Kazan,  Richard Brooks o Joseph L. Mankiewicz.

La mort del seu company, Frank Merlo, l’any 1961, va aprofundir les seves crisis personals, però també les professionals. Després d’anys esplendorosos en els quals la seva producció dramàtica es representava arreu del món,  els seus nous treballs no aconseguien el mateix èxit que les anteriors produccions i va haver d’enfrontar-se a dures crítiques que l’acusaven d’haver empobrit i banalitzat el seu teatre.

A mitjans de la dècada dels 70, la publicació de les seves Memòries va provocar un gran escàndol: la sinceritat amb la qual l’autor parlava de la seva vida amorosa homosexual i la seva tendència al consum d’alcohol i drogues van provocar fortes crítiques de la societat més puritana de l’època.

Va morir l’any 1983 a Nova York, a l’habitació de l’Hotel Elysee on residia, ofegat per la tapa d’un pot de pastilles.

Guanyador dos cops del Premi Pulitzer, l’any 1947 per Un tramvia anomenat Desig i l’any 1954 per Gata sobre teulada de zinc calenta, Tennessee Williams és un dramaturg que va deixar personatges inoblidables per a l’escena mundial. Un clàssic imprescindible. 

"Per què escric? Perquè trobo la vida poc satisfactòria"

Tennessee Williams