Montserrat Carulla va néixer a Barcelona l’any 1930. De ben petita va començar a col·laborar a la ràdio recitant poemes i també representant obres de teatre amateur. Professionalment s’inicià al teatre a finals dels anys cinquanta del segle passat amb l’obra de Josep Maria de Sagarra “Soparem a casa” que representà al Teatre Romea, el mateix teatre que va acollir la darrera obra que va interpretar “Iaia”.

Reconeguda, entre d’altres, amb el premi de teatre Margarida Xirgu (1992), la Creu de Sant Jordi (1995), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic (1999) o el Premi Gaudí d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2013), va alternar el teatre amb el doblatge, les sèries de televisió i el cinema esdevenint la matriarca d’una nissaga d’actors i professionals vinculats a les arts escèniques.  Va morir el 24 de novembre de 2020.

Recordem catorze moments estel·lars de la trajectòria teatral de més de cinquanta anys d’una de les actrius més estimades i per molts recordada com la iaia de Catalunya, “la Carulla”.

 

1. Infantesa i joventut

Montserrat Carulla va néixer a Barcelona en una família treballadora i humil, el pare de la Segarra i la mare del Montsià. Era una nena tímida, introvertida, insegura, dislèctica que parlava poc perquè tenia por de parlar malament. De ben joveneta es va presentar a un concurs de poesia que guanyà a Ràdio Barcelona i la van contractar per llegir poemes en públic al programa ‘Aleluia’. Més tard l’Enric Borràs la va contractar per intervenir en l’obra “Bajo el cielo mexicano” al Teatre Nou del Paral·lel on feia de nen mexicà cantant una cançó.

2. Betty Boop

L’actriu explica que de petita era molt comendianta i que amb quatre o cinc anys va anar al cinema a veure uns dibuixos animats, que anomenaven “periquitos, on sortia la Betty Boop i quan va arribar a casa la va imitar i tots es van fer un fart de riure amb ella. Quan venien visites a casa la mare li deia que fes el numeret i la imités. L’actriu assenyala aquell moment com l’inici de la seva carrera.

3. Matrimoni fracassat

Es va casar amb l’actor i doblador Felip Peña ( 1921 – 1989) que havia conegut a Radio Nacional. Tot i que amb ell va tenir quatre fills (tres nenes –dues de bessones– i un nen), van ser setze anys de matrimoni infeliç, de molta soledat. Un cop separada, va viure anys difícils abocada a la criança dels seus fills. Segons afirma ella mateixa, l’home de la seva vida va ser l’advocat Manuel Maynés amb el que compartí els darrers anys de la seva vida i que descriu com "la llum de la meva vida".

4. Debut al teatre professional

Gràcies al teatre amateur va voler ser actriu i a finals dels anys quaranta completà la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona i posteriorment a la dècada dels 70 estudià Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. L’any 1957 interpretà el paper de l’Isabeló a Els Pastorets!” al Teatre Romea l’any 1957 gràcies a l’ajuda de l’actriu Carme Contreras i el seu marit Carles Lloret que juntament amb Lluís Nonell eren els responsables de la Companyia Maragall. Del teatre amateur va passar al professional i va anar eixamplant els seus horitzons. Sovint se situa l’any 1959 el seu inici al teatre professional amb l’obra “Soparem a casa” de Josep Maria de Sagarra que representà al Teatre Romea.

5. Temporada teatral a Madrid

Com moltes altres actrius de l’època de la postguerra espanyola, va fer dues temporades de teatre a Madrid amb el seu marit, Felipe Peña però l’any 1964 es torna a instal·lar a Catalunya on va interpretar un gran nombre d’obres, espectacles teatrals, escenificacions i lectures dramatitzades de textos d’escriptors catalans convertint-se en una de les actrius més destacades del panorama teatral català.

6. El teatre, la seva passió

Al llarg dels 50 anys de carrera, Carulla va interpretar un repertori ampli d’autors catalans i internacionals posant-se a les ordres dels millors directors: “Soparem a casa” (1959), “El fiscal Requesens” (1961) i “Poema de Nadal” (1963) de Josep Maria de Sagarra, “L’enterrament és a les quatre” (1968 - 1969) de Joan Vila Casas, “Mort de Dama” (1970) de Llorenç Villalonga, “La filla del mar” (1971) d’Àngel Guimerà, “Pigmalió” (1969 - 1970) de George Bernard Shaw, “Mucho ruido y pocas nueces” (1964), “Les alegres casades de Windsor” (1972 - 1973) i “Hamlet” (1980) de William Shakespeare, “Equus” (1976 - 1978) de Peter Schaffer, “La gata sobre el tejado de zinc caliente” (1979) de Tennessee Williams “Panorama desde el puente” (1980), d’Arthur Miller, “La viuda trapella” (1981) de Carlo Goldoni, “Primera història d’Esther” (1982) de Salvador Espriu, “El temps i els Conway” (1992) de J. B. Priestley, “Àngels a Amèrica” (1996 - 1997) de Tony Kushner, “Guys & Dolls” (1998) de Damon Runyon, Frank Loesser, Jo Swerling i Abe Burrows, “La reina de la bellesa de Leenane” (1998 - 2000) de Martin McDonagh, “A Little Night Music” (Música per a una nit d’estiu) (2000 - 2001) d’Stephen Sondheim, La plaça del diamant (2004 - 2005) de Mercè Rodoreda, “Barcelona, mapa de sombras” (2006) de Lluïsa Cunillé, “El quadern gris” (2010) de Josep Pla i “Iaia!” (2013) entre d’altres.

7. Teatre televisat i sèries de televisió

Carulla va fer teatre per a televisió, amb el projecte de TVE “Teatro catalán” (1965 - 1974), però la seva popularitat arribà la dècada dels noranta amb el boom de les telenovel·les en català de TV3 on era peça indispensable: “La granja” (1989 - 1992 TV3), “Secrets de família” (1995 TV3), “Laberint d’ombres” (1998 - 2000 TV3), “El cor de la ciutat” (2000 - 2008 TV3) i “La Riera” (2012 - 2014 TV3). També participà en altres com “La saga dels Rius” (1976 - 1977 TVE), “Hospital Central” (2000 - 2012 Telecinco), “Crematorio” (2011 Canal+), “Sé quien eres” (2017 Telecinco) o les recordades “Oh Europa!” (1994 TV3) i “Oh Espanya!” (1996 - 1997 TV3) de Dagoll Dagom.

8. Actriu maleïda del cinema espanyol

El debut a la gran pantalla va venir amb la pel·lícula “Surcos” (1951 de José Antonio Nieves Conde.) Un cop acabat el rodatge el director va demanar a Carulla que viatgés a Madrid per rodar un altre cop un plànol de la pel·lícula, ella no va anar per motius professionals ineludibles i li van posar una nota al Sindicato Vertical recomanant que no la contractés ningú per això no va treballar al cinema espanyol durant quaranta anys fins que Pilar Miró li va donar una nova oportunitat amb la pel·lícula “Tu nombre envenena mis sueños” (1996). Va actuar a “Vida de família” (1963 - Josep Lluís Font), “Cambio de sexo” (1977 - Vicente Aranda), “Companys, procés a Catalunya” (1979 - Josep Maria Forn i Costa), “El Vicari d’Olot” (1982 - Ventura Pons), “Carreteras secundarias” (1997 - Emilio Martínez-Lázaro), “El pianista” (1998 - Mario Gas), “La ciutat dels prodigis” (1999 - Mario Camús) i, darrerament a, “El orfanato” (2007 - Juan Antonio Bayona), “Barcelona, nit d’hivern” (2015 - Dani de la Orden) i “Laia” (2016 - Lluís Danés).

9. Pregonera de les Festes de la Mercè

L'any 2009 va ser encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè, conjuntament amb la seva filla Vicky Peña, amb un emotiu discurs al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona en el qual les dues actrius, mare i filla, van retre homenatge el teatre català fent un recorregut històric per la ciutat a partir de les seves vivències, recordant i reivindicant noms com els de Joan Capri, Mario Cabré, Esteve Polls i Xavier Regàs.

10. Nissaga d’actors

Montserrat Carulla és la matriarca referent i mestra d’una família dedicada al teatre i al món de la interpretació i les arts escèniques. El seu exmarit Felip Peña era actor, doblador i director de doblatge. El seu fill Roger Peña és director de teatre i la seva filla Vicky Peña, casada amb Mario Gas, és actriu amb una llarga trajectòria. Els seus nets Miranda Gas i Aleix Peña també segueixen els seus passos en el món interpretatiu. Vàries generacions que han compartit escenaris vàries vegades - destaquem el muntatge de “La reina de la bellesa de Leenane” que protagonitzava amb la seva filla Vicky, dirigides pel seu gendre Mario Gas – i comparteixen la passió pel món del teatre.

11. Obres predilectes

Totes les obres que ha fet li han agradat però els papers que no oblidarà mai són Roseta Fernandes (“Pigmalió” de George Bernard Shaw), Julieta (“Romeu i Julieta” de William Shakespeare), Àgata (“La filla del mar” d’Àngel Guimerà, Mag Folan (“La reina de bellesa de Leenane” de Martin McDonagh). Dues obres que no ha representat mai però que li hagués agradat són “La visita de la vella dama” de Friedrich Dürrenmat i “Santa Joana dels escorxadors” de Bertolt Brecht.

12. Iaia!, l’obra de comiat dels escenaris

L’actriu es va acomiadar dels escenaris amb 86 anys envoltada de la família. El seu fill Roger Peña va escriure i dirigir per a ella l’obra "Iaia!" (2013 - 2016) amb la que va fer 600 representacions i una gira pels teatres de Catalunya de dos anys. A l'escenari interpretava una àvia moderna, la Xesca, que compartia escenari amb el seu net Aleix Penya i les actrius Vicky Luengo i Arantxa Jiménez.

13. Reconeixements

Montserrat Carulla ha estat reconeguda, entre d’altres, amb el premi de teatre Margarida Xirgu (1992), la Creu de Sant Jordi (1995), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic (1999), la millor actriu de repartiment en els Premis Max (2001), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2008) i el Premi Gaudí d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2013).

14. Actriu compromesa

Una de les millors actrius de l’escena catalana, d’aquelles a que es coneix amb el cognom, “La Carulla, amb una carrera de més de 50 anys sobre els escenaris, va ser una dona valenta, feta a si mateixa, vital, tossuda, honesta, lluitadora i generosa i una actriu sàvia, perseverant, incansable i curiosa que dona prestigi a la professió. Enamorada del seu país, compromesa amb la seves idees, la seva terra i la seva llengua però sobretot amb el seu ofici. Estimada pel públic i pels companys de professió, ens deixa la seva trajectòria com a llegat i referent per a molts actors i actrius, però també un llegat de vida concentrats en dos llibres autobiogràfics: “El record és un pont al passat: Memòries de l’actriu, la dona i la nena” publicat per Ara Llibres el 2013 i 'Bon cop de falç' (2015).

Mira a platea i amb veu ferma i serena diu:

“Bona nit, soc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista [..] Però és un independentisme que no va en contra de ningú perquè jo respecto i admiro la cultura espanyola. Vull que siguin amics meus, però respectant la meva llibertat".

[Montserrat Carulla - Fragment del discurs en rebre el Premi Gaudí d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català 2013]

Més informació:

• Montserrat Carulla a les biblioteques
• Montserrat Carulla a l’Enciclopèdia de les Arts escèniques de l’Institut del Teatre
• Montserrat Carulla - El divan. TV3 13/05/2018
• Montserrat Carulla, una vida dedicada a la interpretació - Àrtic. Betevé 14/12/2015
• Montserrat Carulla  - Gent de paraula. RTVE 22/02/2013
• Montserrat Carulla - Camí particular. Betevé 2014
• Montserrat Carulla - El convidat. TV3 13/10/2009
• Arxiu TVE Catalunya: “Berenàveu a les fosques” (1975), “Silvia Ocampo” (1975), “Un lloc entre els morts” (1977), “Càndida” (1978), “La cotilla de domàs groc” (1978) “La senyora Llopis declara la guerra“ (1979), “Amàlia, Amèlia, Emília” (1980), “Vent de Garbí” (1981), “El drama de les camèlies o el mal que fa el teatre” (1983), “El cor del poble” (1984)
• Actrius, dramaturgues, ballarines...
• Guia Dones de teatre