Qui va donar nom al Carnestoltes?

El nom d'aquesta festa tradicional tan simpàtica, Carnestoltes, prové de la decisió del Papa Gregori el Gran d'instaurar la Quaresma, període d'abstinència durant el qual no es podia menjar carn: carnes toldren (privació de carns). En principi, aquesta denominació s'hauria d'aplicar als 40 dies previs a Setmana Santa, però, no se sap per quina raó, acabà per definir la festa que els precedeix. Potser el nom li va fer gràcia, al Rei Carnestoltes i —espavilat i enredaire com és— va creure convenient quedar-se'l per a ell tot sol.

...va tenir la pensada de cremar el primer Carnestoltes?

Potser va ésser l'àvia de l'àvia de l'àvia de la besàvia de la rebesàvia de la teva, de rebesàvia, ja que no es coneix el nom concret de la persona a qui se li acudí. El que sí que se sap és que la tradició de cremar-lo té l'origen en el costum de l'edat mitjana de cremar la roba dels qui morien a causa d'alguna epidèmia. Epidèmies que eren encara més devastadores durant els mesos més freds de l'any, precisament quan se celebra el Carnestoltes. I, posats a fer, per què no cremar el Carnestoltes, que ens fa morir... de riure?

...fou el responsable que el Carnestoltes canviï cada any de data?

Els culpables que els dos darrers trimestres escolars siguin tan elàstics com un xiclet foren l'emperador Constantí el Gran i el bisbe Osio de Còrdova. L'any 325 convocaren el Concili de Nicea per evitar que els ritus cristians celebressin la Pasqua en dies diferents, com succeïa fins aleshores. Proclamaren que la Pasqua s'havia de celebrar el primer diumenge posterior a la primera lluna de l'equinocci de primavera. I 52 dies abans s'escau el Dijous Gras, el dia que assenyala l'inici del Carnestoltes. Complicat com és, no és d'estranyar que tothom sembli un xic llunàtic, aquells dies...

...va ésser el primer Rei Carnestoltes?

Per més sorprenent que et pugui semblar, els entesos afirmen que el primer Rei Carnestoltes del temps remot va ésser... un ós del Pirineu! Un ós de veritat, no pas una persona disfressada. En alguns pobles d'aquelles contrades es festejava l'aparició del primer ós —que havia enllestit la hibernació— com l'anunci del proper esclat de la primavera. Una mostra d'aquest ritu perviu encara als nostres dies amb la celebració del Ball de l'Ós, a Prats de Molló, per Carnestoltes, que té aquest animal quasi extingit com a protagonista.

...va inventar el Carnaval de Rio de Janeiro?

Curiosament, no fou un brasiler amb ganes de passar-s'ho bé quan encara no s'havia inventat el futbol, sinó algun portuguès de mitjan segle XIX. Fou vers l'any 1850 que els portuguesos importaren d'Europa el costum de celebrar una festa amb balls, disfresses i màscares. Això sí, els qui convertiren el Carnaval en un dels espectacles més fabulosos del món foren els brasilers, en afegir-hi elements procedents de les seves arrels ameríndies i africanes. Posteriorment esdevingué una competició que torna Rio, en uns dies, en una mar de gresca i diversió.
 

Autor: Xavier Serrahima 

Visita el nostre especial de Carnaval