En estudis en què s’entrevisten infants adoptats es fa evident que tots estimen els pares adoptius. Molts declaren que estan contents que les coses hagin anat així, ja que han pogut tenir una vida millor que la que segurament haurien tingut si s’haguessin quedat amb la família d’origen. Això no vol dir que menysvalorin la família biològica o hi guardin rancúnia, ben al contrari: molts hi mostren comprensió, respecte i, en alguns casos, ganes de conèixer-la.

I és que difícilment deixaran d’estimar, també, els pares biològics, i això no vol dir que no estimin amb bogeria els pares adoptius! A algunes famílies això els costa de pair, però jutjar o deixar-se portar per la gelosia respecte a la família d’origen només pot ser nociu per a tots plegats. En canvi, que els pares adoptius reconeguin i acceptin el vincle que sempre hi haurà amb la família biològica és posar les coses al seu lloc i permetre als fills tenir aquesta vida millor que ells també volen.

Miquel Àngel Alabart. Director de «Viure en família». El text és adaptat del bloc de la revista, viureenfamilia.wordpress.com.

Mira la resta d'articles de Piu-Piu