Petites històries sobre grans pintors

YVES KLEIN (1928-1962), que era un judoka força bo, va ser, per sobre de tot, un artista meravellós.

A Klein se li acudiren pràctiques artístiques com aquestes:

Empastifar el cos dels models amb pintura i fer-los moure sobre el quadre, i que esdevinguessin pinzells humans. Posar sobre el sostre del cotxe una tela acabada de pintar i conduir a 110 kilòmetres per hora i que el sol, el vent i la pluja hi fessin l’efecte. Fer servir un llançaflames perquè el foc i el fum deixessin espontàniament el rastre en la tela. Omplir amb or els espais buits (or que ell mateix acabava enviant al fons del riu Sena). Idear unes fonts de les quals no en rajava aigua, sinó foc. Contractar models, però no per a pintar-los sinó que li fessin companyia. Realitzar escultures amb esponges, o amb parets de foc. O alliberar mil i un globus al cel de París...

Moltes obres seves es poden reconèixer perquè són fetes amb un color blau potentíssim, que ha rebut el nom de “Blau Klein Internacional”.

Klein considerava la imaginació com el vehicle de la sensibilitat, i es preguntava si l’artista del futur no seria aquell capaç d’expressar, amb un silenci etern, un quadre immens, sense cap dimensió.

Autor: Elenio Pico