El primer embaràs o redescobrir el món i el llenguatge

En un primer embaràs el món es capgira. Se’ns obre al davant un mar d’emocions que acull paraules com si fossin noves o les descobríssim per primer cop, que se’ns desperten a dins perquè les escoltem, les sentim i les modulem. Evidentment, aquest univers neix de la necessitat de comunicar-nos amb el nadó que estem gestant i ens fa adonar que l’amor està fet de llenguatge.

Des de l’embaràs ja creem amb el nostre plançó el primer contacte de comunicació afectiva, que va lligat a la literatura i la lectura. És important deixar-nos guiar pels sentits i les intuïcions i gaudir del moment: una experiència sensorial, emotiva i comunicativa. Volem i necessitem parlar, imaginar, inventar o llegir poemes, cançons, cantarelles, contes a la criatura esperada, desitjada, que està arraulida a la panxa, per poder establir-hi una primera relació.

En esperar un fill tornem a descobrir el llenguatge, el món, els sons i les ganes de jugar. Per això l’expressió de la paraula esdevé cabdal, és guiada per la nostra veu i també acompanyada pel nostre tacte. Carícies i cantarelles ballen plegades a l’uníson. A foc lent gestem el nostre fill amb l’amor i les paraules. Podem inventar-nos històries i cançons o escollir les que més ens agradin. El viatge per la lectura ja ha començat:

Mira la resta de reportatges de Piu-Piu

Dorm, ninó,
a dins de l’aigua,
dorm, ninó,
el meu amor.

per Martina Escoda