De la mateixa manera que les persones tenim un nom, els llocs (els pobles, els rius, les muntanyes, etc.) també en tenen: són els noms propis. Els anomenem propis perquè pertanyen a una persona ( o un lloc) i la diferencien de les altres persones (o dels altres llocs) . Els noms de lloc tenen un nom científic: els topònims.

En el cas de la llengua catalana els noms de lloc tenen orígens diferents. i s'han anant formant al llarg de la història: no tots els noms van aparèixer al mateix temps, sinó que a mesura que s'han anat creant els pobles, han anat prenent nom.

Així, les poblacions que es van formar durant l'època dels romans van rebre un nom romà (com Cornellà o Moià, que provenen dels noms de persona llatins Cornelianus i Modilius, que són les persones que hi van viure i que els van donar el nom), algunes altres tenen nom àrab si pertanyen a l'època de contacte amb el món musulmà (com Almenar, en àrab "la talaia" o torre de vigilància, o Altafulla, en àrab "tros de terra" ) , i si mirem enrere encara hi ha algun nom dels habitants anteriors als romans , com els íbers (com Guissona o Lleida que no sabem què volien dir).

Però la majoria de noms del nostre país s'han format a partir de la nostra llengua, sobretot durant l'edat mitjana: alguns d'aquests noms avui encara són transparents i podem saber què significaven en el moment que es van crear, com Castellvell "castell vell",  Vilanova "vila", població nova " el Puigpedrós "cim pedregós", ple de pedres" o el Riu fred "riu fred", però uns altres ja no veiem a primer cop d'ull que significaven, com el cas de Queralbs que hem de recórrer al català antic per saber que està format per quers i albs "roques blanques" o de Peralada, format per pera i lata "pedra gran".

Aquest és un dels aspectes que ens crida més l'atenció dels noms propis dels llocs: Què devien significar quan es va crear? que devia fer que ens diguessin d'una manera i no d'una altra? En alguns casos, ho podem arribar a saber, però en d'altres no, perquè fa molts anys que es van formar i no coneixem prou bé les llengües d'on provenen. També hem de pensar que avui el significat dels topònims és el lloc que denominen i no el valor de les paraules que formen aquell nom: a Molins de Rei ara no hi ha uns molins ni un rei.

Text: Joan Anton Rabella

Il·lustració: Pau Masiques