Què és això que en diem temps? Difícil de definir, oi? Imagina't una línia recta molt llarga, tan llarga que no s'acaba mai. A més és una línia que transcoore contínuament, mai ningú la pot interrompre. Has provat mai d'aturar el temps? No pots, perquè després d'un dia en ve un altre i un altre i, així, fins a l'infinit. No pots, doncs, aturar-lo, el que si que pots és mesurar-lo. I ara descobriràs les cinc cartes màgiques del temps.

Com mesurem el temps? En dies, en setmanes, en mesos, en anys... I què passa quan el dia 31 de desembre s'acaba un any? Doncs que en comença un altre i, així és com t'adones que el temps és cíclic.

I ara és quan apareix la primera carta màgica: el calendari. Un sistema de divisió del temps en setmanes (d'acord amb les fases de la lluna), en mesos (segons les llunacions) i en anys (d'acord amb el moviment aparent del sol).

Des de fa molts i molts anys, i encara més, es considera com  una unitat bàsica del temps el dia. Aquí tens doncs la segona carta màgica. Un dia és l'interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa. Un dia es divideix en 24 hores, cada hora en 60 minuts i cada minut en 60 segons.

Els dies passen i, quan ja en tenim sumats set, apareix una altra carta màgica: la setmana. Període de set dies naturals que comença en diumenge i acaba en dissabte. Popularment i en molts calendaris, la setmana comença en dilluns i acaba en diumenge. És doncs una unitat del calendari que va ser introduïda per dividir el cicle mensual.

I de setmana en setmana, quan en sumen quatre apareix la quarta carta màgica: el mes. Els mesos consten de trenta o trenta-un dies, exceptuant el febrer, que en té vint-i-vui o vint-i-nou.

I què passa quan ja hem sumat dotze mesos? Doncs que ens apareix una altra carta màgica: l'any. Període de temps que va des de l'1 de gener fins al 31 de desembre.

I, vet aquí, que qui dia, setmana i mes passa, anys empeny.

Il·lustració: Gustavo Roldán