Hi ha zones del país que, a causa d'una justificada atracció turística, segons quines èpoques de l'any es transformen fins a esdevenir espais tumultuosos que acaben perdent la fesomia de l'encant inicial. Això ocorre principalment a l'àrea costanera, i aguns indrets de l'Alt i el Baix Empordà en podrien ser un bon exemple. Així i tot, no hem de perdre de vista que aquestes aglomeracions se centren en llocs concrets i si ens ho proposem no cal que renunciem a gaudir, sense anar gaire lluny, d'un illot verge de natura i de quietud.

Per poc que ens disposem a buscar-los en trobarem més d'un. Una proposta de descoberta d'aquestes característiques pot ser la dels paratges que envolten la vella parròquia de Fitor, entre els estreps orientals de la serra de les Gavarres i les concorregudíssimes zones de Palafrugell, Palamós i Platja d'Aro. Hi arribarem a través d'un recorregut breu i agradable que, tot i transcórrer en una bona part per carreteres de terra, es pot fer molt bé amb cotxe i afegir-hi, si ens plau, petites desviacions a peu.

La passejada pot començar a la carretera de la Bisbal d'Empordà a Palamós. A quatre quilòmetres de la Bisbal cal fer atenció a prendre el trencall que, en direcció sud, indica que va a Fitor i que al cap de poc es converteix en pista de terra. Després d'una bifurcació a mà esquerra que ens duria a Sant Climent de Peralta i una a la dreta que va a Fonteta, arribarem a una cruïlla de camins coneguda com a Camp de la Cadena. Aquí comencem pròpiament les opcions de conèixer els secrets de la velleta de Fitor. La pista que surt a mà dreta, també força transitable, ens durà en uns dos quilòmetres a can Calç. És un edifici ben interessant, ara malauradament deshabitat, que a més ens ofereix la possibilitat de contemplar les restes d'un gran pou de glaç que conserva la meitat de la volta espectacular. Quan tornem a la cruïlla, veurem que a tocar d'aquest camí de can Calç arrenca una pista dolenta i costeruda que, ara a peu, ens portarà en uns quinze minuts a un conjunt de dòlmens. Val la pena d'arribar-s'hi. El principal és el dit dels Tres Peus, força ben conservat, i tot anant-hi trobem, un a la dreta i un a l'esquerra, el dels Tres Caires i el de la Serra de la Calç.

Ara que ja hem fet una caminadeta i hem pogut veure mostres rurals i arqueològiques ben interessants, continuem la ruta i al cap de dos quilòmetres veurem un desviament a mà esquerra que va a Mont-ras. Cal que ens hi fixem perquè és el camí que haurem de seguir després. D'aquí ja ens dirigim al petit tresor de l'antiga parròquia de Fitor, rovell de l'ou d'aquesta contrada. Hi arribarem al cap de tres quilòmetres i mig a través d'un paisatge espès que no ens revela el secret fins al darrer moment, perquè transcorre entre ondulacions del terreny cobertes del bosc característic de la Gavarres, on predominen l'alzina surera, l'arboç, el marfull i el bruc, en una gamma que manté la presència de flors i de fruits des de la primavera fins a la tardor.

Com és Fitor?

Després del petit misteri que manté l'aproximació, de cop descobrim al mig d'una gran clariana la silueta perfecta de l'església romànica de Santa Coloma de Fitor. És un temple compost de dues naus paral·leles, en un absis de les quals hi ha un bon pany de paret amb opus spicatum, construcció sempre interessant d'observar. Un airós campanar de dos pisos, l'atractiu d'un petit museu i un centre de natura a l'antiga rectoria i la contemplació i la pau que inspira l'entorn fan d'aquest indret un lloc ideal per a una estona reconfortant.

El retorn el farem retrocedint fins al trencall de Mont-ras i , després de passar pel costat del gran mas Torroella, ja per una carretera còmoda arribarem a aquest poble i tot seguit a Palafrugell i deixarem enrere el petit oasi de silenci i de verdor, on ben segur que haurem pogut comprovar la satisfacció que en moments determinats ens pot produir el contacte directe amb la natura.

Text i fotografies: Jordi Mir.