Origen d'una nissaga

En l'afany d'arribar al nombre inacabable d'indrets interessants que hi ha a Catalunya sempre ha comptat la facilitat d'accés o d'aproximació que hi havia. Els darrers anys, tant la millora de les vies de comunicació com els mitjans de què se sol disposar per a accedir-hi ha fet que alguns indrets que per poc avinents teníem una mica oblidats ara ens siguin més propers.

És, doncs, qüestió de fixar-s'hi bé i anar-los descobrint. Avui, per si pot servir d'exemple, ens acostarem al castell de Boixadors, una airosa fortalesa situada al cor de la Catalunya Central. El trobem en aquesta franja ampla que va de la vall del Segre a la del Llobregat i que es caracteritza per un seguit, gairebé sembla un mar, d'ondulacions de poca elevació amb una densitat de bosc altíssima i un clapejat harmònic de conreus que formen un paisatge amb un aspecte molt particular.

Aquest castell, que és on s'estableix la família dels Boixadors des del segle XII, ocupa el cim d'un puig de vuit-cents quaranta-vuit metres situat estratègicament al límit d'aquesta gran zona progressivament muntanyosa al nord a partir de les àrees planeres de l'Anoia i la Segarra. Això fa que gaudeixi d'una visió extensíssima en un arc infinit de llevant fins a ponent, on destaquen els nuclis del Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat com a siluetes ben concretes.

El fet és que de les moltes fortaleses que hi havia a Catalunya a l'edat mitjana n'han arribat ben poques a l'actualitat que conservinla fesomia de l'època. Aquesta va anar resistint el pas del temps sense una gran deterioració, i amb un procés de restauració en general encertat, dut a terme d'una manera intermitent durant els darrers trenta anys, s'ha aconseguit mantenir-ne l'estructura sense havern'hi restat aparença d'autenticitat. El conjunt el formen el clos emmurallat amb una torre mestra circular que sobresurt al centre i l'antiga església de Santa Maria situada a la part exterior. Aquest temple, ampliat i reformat al llarg dels segles, conserva mostres ben visibles del seu origen romànic i és un complement magnífic de la fortalesa contigua. La visió que se'n té des de molts angles de l'entorn és espectacular i la seva situació el converteix en un punt de referència de tota la zona.

Maneres d'anar-hi.

El bon nombre de pistes que ens hi acosten, en aquest cas asfaltades en molts trams fa que ara hi puguem fer cap amb facilitat. Posats a triar, per anar-hi amb vehicle el més recomanable és fer-ho des de la Llavinera, un poblet de l'Alta Anoia a tocar de la sortida de l'eix transversal a Sant Pere Sallavinera. Cent metres abans d'arribar a les cases hi ha un trencall a mà dreta que indica un aeròdrom pròxim. Des d'aquest punt ja veiem la silueta del castell al nord i seguint la pista en aquesta direcció, i després de passar per cal Seguers, al cap de cinc quilòmetres i mig serem al coll del Castell, on hi ha la Casa Nova de Boixadors. Acabar-i d'arribar, ara a peu, són dos minuts.

Si ens ve de gust de caminar-hi podem anar des del pont de cal Baldiri, uns dos quilòmetres abans de Sant Pere Sallavinera per la carretera vella de Manresa a Calaf. Aquest pot ser un bon punt per a començar a caminar. Pasarem per ca l'Ibàñez, pel gran casal i l'esglèsia del Molí de Boixadors i, des d'aquí seguint una pista menys transitada que s'orienta cap al castell que anem veient tot sovint, hi arribarem en cosa d'una hora i quart. Una bonica caminada per terreny fàcil i boscat que, a més de dur-nos a conèixer el bressol d'una nissaga important de l'estament militar català, ens permetrà d'assaborir de prop els aspectes més característics de l'encara massa oblidada Catalunya rural.

Text i fotografies: Jordi Mir