El caganer al pessebre català

Autora: Fadwa Rabhí El Ajjani, guanyadora del 21 Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular. Categoria juvenil

La primera vegada que vaig veure un pessebre jo era molt petita, devia tenir cinc o sis anys. Me'n va sorprendre la presència d'una figura que semblava desentonar en el conjunt d'una escenografia que, segons m'havien explicat, tenia una significació religiosa.

-Qui és aquell i què fa? -vaig preguntar.

- És el caganer i, tal com el seu nom indica, fa caca. Es tracta d'un personatge típic en els pessebres de Catalunya -em van contestar.

A mi, llavors em va semblar la figura d'un pagès que, tot fumant amb pipa, buida els budells a l'aire lliure, tenia quelcom d'irreverent.

A mesura que m'he fet gran he conegut alguns costums que, en principi, també m'han sorprés, però quan me n'han explicat el perquè n'he entès el significat.

Ara he decidit preguntar a un veí i amic nostre, que crec que coneix el costumari del país, si em vol assabentar  del significat del caganer en els pessebres, i l'he manifestat la sorpresa que vaig tenir en veure'l anys enrere.

Tot el que transcriuré a continuació és el que m'ha explicat aquesta persona.

- Mira -em diu- , la teva impressió d'irreverència quan vas veure el caganer al pessebre segurament és la mateixa que, quan per primera vegada va aparèixer aquest personatge, van experimentar les persones imbuïdes d'una religiositat extrema, per a les quals el pessebre no era un objecte decoratiu qualsevol, sinó que representava un signe d'espiritualitat.

En primer lloc, per a comprendre el significat de la figura, cal tenir en compte la manera de ser dels catalans. De catalans, i de persones de qualsevol país, n'hi ha una de tota mena: bons i dolents, simpàtics i sorruts..., però majorment predomina un tipus de caràcter mediterrani: una barreja de pragmatisme, escepticisme, anarquisme i sentit de l'humor. Aquests atributs, amb diferents mesures i matisos, són els que configuren el caràcter de la gent del país.

Després hi ha tot l'escenari del naixement de Jesús, essencialment rural: hi ha camins, rius, muntanyes, cabanes, pastors, bestiar... que en un pessebre hi hagi un pagès -encara que sigui en actitud de defecar- no és d'estranyar.

Continuem. El personatge principal d'un pessebre, Jesús, és d'una autenticitat històrica inqüestionable, però les circunstàncies del seu niaxement, en la tradició cristiana, estan impregnades de religiositat i, per tant, hem de dir que formen part del conjunt d'un misteri.

Les manifestacions referents al Naixement, com són els pessebres, les cançons i les representacions teatrals dels pastorets, tenen en el folklore català un caire divertit i un xic satíric.

L'aparició del personatge del caganer als pessebres catalans és consequència de tot el que hem exposat. El caganer ens recorda que hi ha una realitat pràctica com a contraposició a un misteri idealitzat. En paraules de Xavier Fàbregas, simbolitza "una indiferènciacòsmica" posada al costat d'un gran misteri. Representa l'home que toca de peus a terra, relativament feliç que s'acontenta amb el que té i no pateix ansia de posseir més del que li fa falta.

Segons sembla, va ser durant l'època barroca que aparegué aquest personatge, encara que  primer es va representar en els dibuixos que decoraven les rajoles indicatives dels diferents oficis artesanals d'aquells temps;; més endavant és quan la figura s'instal·là en els pessebres de Catalunya i també, segons ens dieun els historiadors de costums, en els d'altres llocs més o menys allunyats de les nostres contrades, com Múrcia i Nàpols. Un erudit del costumari català.

il·lustracions: Christina Inajara