Reportatge Tretzevents

La cabra salvatge, unes peülles tot terreny
La cabra salvatge, unes peülles tot terreny

Imatge de la l'article a la revista Tretzevents

Mitjana (0 Vots)

La cabra salvatge és un dels mamífers més grossos que podem trobar a les nostres comarques: alguns mascles arriben fins als cent quilos de pes, mentre que les femelles són la meitat de grans.

El primer que crida l'atenció d'aquests animals són les banyes, molt llargues i corbades en els mascles i petites en les femelles. Les banyes els apareixen al cap d'uns mesos de vida i els creixen ràpidament, fins que tenen vuit anys; després alenteixen el creixement. En els mascles molt vells, les banyes poden ferse enormes; cada any que passa queda marcat per sempre a les banyes d'aquests animals, de manera que si es compten els anells superficials de les banyes se'n pot saber l'edat. El pèl és d'un color marronós, amb taques negres variables a les potes i al pit.

Durant l'estiu el pèl és molt curt, mentre que a l'hivern s'allarga, per protegir-los del fred. La facilitat amb la qual aquests animals caminen i salten per les roques és una mostra de la seva adaptació al terreny rocall. Les peülles tenen unes vores exteriors dures i una zona interna tova i antilliscant, de manera que poden aprofitar els petits forats de les roques i pujar ràpidament per una paret molt inclinada o bé córrer muntanya avall sense patir per les relliscades.

 
Comportament 
Durant l'estiu, les cabres salvatges es troben a les zones altes de les muntanyes i s'alimenten al capvespre o durant la nit; de dia fa massa calor i es protegeixen del Sol en
esquerdes o coves. En canvi, a l'hivern les cabres són més diürnes, ja que l'aliment és escàs o de baixa qualitat i, per tant, han de dedicar més temps a buscar menjar. Aquests animals s'alimenten sobretot de plantes i herbes. Durant l'hivern mengen també les fulles dels pins. Els mascles i les femelles es troben en ramats separats. D'una banda, hi ha grups de femelles i cries joves o de l'any anterior i, de l'altra, trobem els mascles adults, que formen ramats de trenta o quaranta exemplars. És estrany trobar individus solitaris, però de
vegades hi ha mascles vells que poden anar acompanyats d'un mascle jove que fa d'aprenent. Durant l'època de la reproducció es formen ramats mixtos; és l'únic període de
temps que podem trobar mascles i femelles junts. Això passa durant l'hivern, aleshores els mascles lluiten ells amb ells per defensar un grup de femelles i atacar els possibles competidors.
 
Les lluites consisteixen a donar-se cops amb les banyes fins que un dels competidors es retira. Els cops poden sentir-se des de molt lluny, i a vegades algun excursionista
ha estat testimoni d'aquests combats, que ressonen per les valls de les muntanyes.

Font d'informació: Revista Tretzevents