Reportatge Tretzevents

Dinosaures a Catalunya
Dinosaures a Catalunya

Imatge de l'article de la revista Tretzevents

Els dinosaures són els animals més increïbles que han habitat la Terra. Se n'ha parlat i se n'ha escrit moltíssim; la seva fama és extraordinària, pràcticament insuperable, i aixequen una gran passió. Van poblar una gran part del planeta. Van ser, sobretot, els reis de la Terra durant un període molt llarg: uns cent seixanta-cinc milions d'anys, encara que van desaparèixer de cop. Els investigadors pensen que un enorme meteorit, ara fa seixanta-cinc milions d'anys, va caure a la Terra i va provocar que, durant uns mesos, la pols aixecada per l'impacte no hi permetés l'arribada dels raigs del Sol. Sembla que les plantes, a causa de la falta de llum, van morir, i els dinosaures, en no poder-se alimentar, van extingir-se aclaparats per la gana.
 
Els paleontòlegs són les persones que busquen restes de dinosaure. L'any 1841, a  Anglaterra, un d'aquests científi cs va topar-ne les primeres restes conegudes. Ara bé, no és gens fàcil de trobar-ne. Però a Catalunya també hi ha paleontòlegs; gràcies a ells podem dir que els dinosaures també van viure aquí. Per exemple, la primera descoberta data de 1927, i des de llavors les troballes d'ossos, ous i petjades han estat, especialment els darrers anys, constants.
 
Se'n poden localitzar, en ordre d'importància, en quatre de les nostres comarques: el Pallars Jussà, el Berguedà, la Noguera i l'Alt Urgell. Fins no fa gaire, poques persones sabien de l'existència de restes de dinosaures a Catalunya, però, per sort, últimament aquest és un fet que ha quedat corregit. Els jaciments, o zones on es troben ossos, ous o petjades, del Pallars Jussà, en particular al voltant de Tremp, i del Berguedà, ja són bastant populars. S'ha pogut deduir que aquestes restes daten de fa seixanta-cinc a vuitanta milions d'anys, i, fins avui, n'han estat deu les espècies descobertes.
 
Es pot assegurar que els dinosaures, i no solament a Catalunya, sinó arreu del món, continuaran provocant un fort entusiasme en milions de persones, no tan sols en nens. La fascinació que se sent per aquests animals és elevadíssima i podem presumir, per tant, que se sàpiga que van habitar, al seu dia, el nostre país. A continuació, doncs, mireu tres fotografi es interessantíssimes que ho demostren. 
 
Gran petjada de dinosaure 
 
Aquesta és una petjada d'un dinosaure de mida molt grossa. Tot i això, els experts han descartat, perquè no se n'han localitzat restes, que a Catalunya hi hagués el Tiranosaure Rex, el més famós i monstruós de tots i, sens dubte, un dels dinosaures més terribles i ferotges, però que a la vegada causa més admiració. Probablement la petjada, que mostra detalls de la forma del peu de l'animal, pertany a un dinosaure
hervíbor de quatre potes, resistents per a aguantar el seu pes considerable, de coll i cua llargs i amb un cap molt petit.
 
Petites petjades de dinosaure 
 
Curiosa imatge, en un pla de detall, que mostra unes petites i ben arrenglerades petjades de dinosaure. S'hi veu clarament la direcció en què va caminar l'animal. Aquesta és una fotografia que sembla portar-nos al passat, a la més llunyana prehistòria, a aquells temps en què els dinosaures dominaven la Terra. Però cal tenir present una cosa: homes i dinosaures mai no han conviscut. Nosaltres amb prou feines fa dos milions d'anys que som sobre el planeta, i aquests animals
tan formidables van desaparèixer, com hem dit, en fa seixanta-cinc milions.
 
El gran jaciment del Berguerdà
 
La imatge ensenya un dels jaciments més importants i espectaculars de Catalunya, i també de la península Ibèrica: el de Fumanya, a la comarca del Berguedà. Sent com és un dels més extensos, a la fotografia s'hi pot observar una gran quantitat de petites petjades, que són tots aquests foradets que es veuen a la roca. Cal dir que aquest jaciment tan representatiu, gairebé impressionant, que fa les delícies dels científics i de moltíssimes persones més, té una mica més de dues mil petjades. Tot un regal que es pot visitar i que cal conèixer.
 

Text: Jordi Sacasas i Lluís 
Fotografies: Jaume Sacasas 

Font d'informació: